Glossari de C'escacs

La multiplicitat de noms per l'Alfil en diferents idiomes, inclou el cas d'idiomes que han preservat el nom original, elefant, tot ser molt diferents els moviments dels originals en el Xaturanga, i fins i tot diferents de com es movia la peça en el més proper Xatranj; el nom d'elefant resulta, docs, problemàtic en alguns idiomes per la peça introduïda en C'escacs. Així, per cobrir aquesta semiòtica, s'introdueix l'Alabarder com a nom alternatiu per a la peça de l'Elefant de C'escacs, permetent preservar el nom tradicional per l'Alfil.

El motiu per triar el nom va ser la seva funció en la batalla, com a reforç en reraguarda dels soldats regulars armats amb piques, per enfrontar-se als cavallers amb armadures de plaques de la cavalleria pesada, una vegada detinguts els cavalls amb les llargues piques, de poca utilitat en el cos a cos. A més, la peça també té dos sentits d'atac: en diagonal i recte endavant; de la mateixa manera, les alabardes tenen punta, a mode de llança, i es poden fer servir com a destral.

Veieu també

Traduccions

L'Alfil és una peça menor que pot moure qualsevol nombre de caselles en Diagonal, però no pot saltar les altres peces. Aquesta característica de moviment diagonal determina la seva debilitat de color, fent que tingui accés només a les caselles d'un mateix color.

En els escacs hexagonals, en totes les variants que fan servir taulers formats per hexcacs, el tauler consta de caselles de tres colors diferents, i per aquest motiu, i la debilitat de color de l'Alfil, generalment es fan servir tres alfils per jugador, tenint així disponibles un per a cada color. Aquest és el cas de C'escacs, els escacs de Gliński i els de McCooey.

Valoració

La debilitat de color fa que en l'hexcaquer l'Alfil sigui una peça feble, molt més feble que en els escacs ortodoxos.

Dos Alfils no poden fer escac i mat a un Rei solitari, i es requereix com a mínim un Pegàs i un Alfil, o un Pegàs i un Cavall.

Notació

La lletra aconsellable per a l'Alfil en la notació de C'escacs, és la J, representant un cortesà, com en els jocs de cartes: Jack (Knave). La notació J no es troba vinculada directament amb cap llenguatge per l'alfil.

S'accepten també els àlies A, B, F i L. La gran quantitat d'àlies acceptats és deguda a la gran diversitat de noms en diferents llenguatges, preservant els més significatius i menys confictius.

Origen

La paraula Alfil prové de l'àrab al-fil (الفيل), importada del persa Pil, que significa elefant, al-fil l'elefant. En alguns idiomes encara preserva aquest nom, raó per la qual, en C'escacs, per la peça de l'Elefant es reserva també el nom alternatiu d'Alabarder, tot i no tenir-ne cap relació amb els elefants.

El seu origen en el Xaturanga és un tant incert, doncs el moviment per al Gaja, també anomenat Hastin (Elefant) és un dels dubtes referents a aquest joc, amb principalment dues alternatives:

1. El mateix moviment que va tenir el primitiu Alfil o Pil del Xatranj, una peça molt dèbil, que podia moure dues caselles en diagonal, saltant la primera fins i tot quan estava ocupada. En conseqüència, cada alfil quedava restringit a vuit escacs del tauler, una restrinció molt més forta que la debilitat de color, i, de fet, no podia ni tant sols atacar l'alfil de l'adversari. Aquest moviment era ben conegut a l'Índia, doncs el Xaturaji, incorpora el Nauca (Baixell). En el Xatranj sembla que la simetria en el moviment de les peces podria haver estat determinant (Veieu el diagrama de moviments del Xatranj).
   • Existeix una alternativa similar, que s'ha presentat com a possible moviment pel Gaja, o Hastin del Xaturanga: el salt de dos escacs en ortogonal, en comptes de diagonalment. Això és un moviment molt menys restrictiu, tot i que introdueix la debilitat de color. L'historiador dels escacs Johannes Kohtz pensa que aquest moviment era en realitat el moviment del Ratha (carro), també anomenat Śakata. Però sembla poc probable aquest moviment limitat associat al Ratha (carro), doncs en el Xaturaji, joc probablement poc posterior al Xaturanga, existien Elefants que movien ortogonalment com les Torres actuals.
2. El moviment existent en els escacs del sudest asiatic (ASEAN chess), documentat des de l'any 1030 en la Índia, cinc diferents posicions representant la trompa i les quatre potes de l'animal. En favor d'aquesta opció, s'ha de considerar que l'Elefant era un component molt important en els exèrcits de l'Índia, que fins i tot Alexandre el Gran va incorporar. A Orient, en 1398 encara van ser una força decisiva per lluitar contra Tamerlà, però amb l'extensió de l'ús de la pólvora en el segle xv, les càrregues d'elefants de guerra van començar a tornar-se obsoletes. El 1558 encara lluitaren en Sri Lanka 2_200 elefants de guerra contra els portuguesos.

No m'agraden gaire les analogies amb els exèrcits moderns, però en els exèrcits de l'època que relata el Xaturanga, podem pensar, els carros, com l'aviació, capaç de fer ràpids atacs a les línies enemigues; els elefants semblant als tancs, d'avanç imparable, on l'infanteria pot trobar un recolçament proper; finalment, la cavalleria, com a una eina d'incursió capaç d'esquivar els obstacles de l'enemic, com podrien ser els helicòpters en els exèrcits moderns. Representar l'elefant amb cinc moviments encaixaria molt bé amb aquesta mena d'exèrcits, amb un moviment més que el Mantri, i sense debilitat de color.

L'Alfil modern va sorgir per primera vegada aproximadament al segle xii, en una variació del joc amb un escaquer de vuit per dotze: els Escacs del Missatger.

Més tard, una peça amb aquest moviment, anomenada cocatriz o cocodril, també formava part del Grande Acedrez, present en el Llibre dels Jocs compilat el 1283 pel rei Alfons X de Castella. Aquests escacs es pensa feien referència a una variant d'origen indi. Simultaniament i de manera independent, sobre el segle XIII, es va incorporar una peça similar en el Shogi. També en aquesta época Muhammad ibn Mahmud al-Āmulī, en el seu llibre Tresors de les ciències, descriu una forma d'escacs expandit amb dues peces que es movien com la torre però de forma obliqua. Aquesta peça es denominava Dabbabah, el nom usat per a un sostre portàtil utilitzat pels soldats quan atacaven un mur protegit per arquers, líquids d'ebullició, i altres artefactes militars utilitzats pels defensors.

El moviment de l'Alfil modern ja el podem veure incorporat en els Escacs Ortodoxos en el poema Escacs d'amor (podem seguir la partida en chessgames.com), i es va difondre com a part de les regles dels escacs durant el final del segle XV, conjuntament amb la nova peça, la Dama.

Dos llibres de finals del segle XV descriuen el nou moviment de l'alfil: el Libre Del jochs partits dels schachs em nombre de 100 de Francesc Vicent, perdut el 1811 durant un saqueig dels soldats de Napoleó al Monestir de Montserrat, i Repetición de amores e arte Del axedres com CL iuegos de partido de Luiz Ramírez de Lucena, imprès a la ciutat de Salamanca i dedicat al recentment mort príncep Don Joan, fill dels Reis Catòlics de Castella. En aquest llibre n'hi ha referències tant a les noves regles, com exemples relatius al mode anterior del joc.

Tot i que podem afirmar que la incorporació de l'Alfil quedar definida principalment pels Escacs del Missatger, la varietat de participacions històriques dona lloc a molt diferents noms en els diferents idiomes: Elefant, Corredor, Arquer, Caçador, Alfiere (abanderat), Bisbe, Camell, Bufó, Boig... fins i tot Oficial o Conseller. Podem veure els noms en detall en la Viquipèdia, o bé en la nomenclatura internacional dels escacs.

El cap de l'elefant (recordem que els musulmans no feien representacions de persones ni animals, i la representació era molt abstracta) recordava als jugadors la mitra d'un bisbe, i progressivament la peça va anar assimilant-se a aquesta figura, amb creu i tot. En el cas anglosaxó, juntament amb l'Islandès i Portuguès, així com Gallec, Irlandès, Escocès i Galès es va incorporar el nom de Bisbe, que podem observar amb el seu bàcul, ja des del segle XII en les peces de l'illa de Lewis. Probablement la forta pressió vikinga sobre els monestirs i catedrals podria haver tingut alguna influència. Pel nom de Bisbe, com a nomenclatura, no n'hi ha constància fins el segle XIII, tot i que la seva representació siga anterior, i hom pensa que aquest nom bé podria venir motivat per la proximitat al Rei i la Dama (en anglès, Reina), i l'associació de la figura amb poder de la cort.

En francès aquest cap de l'elefant va recordar el barret d'un bufó, i així quedà Fou el nom en aquest idioma. En altres idiomes la forma llatiniçada alphinus donà forma a algunes variacions: Alfiere (abanderat) en italià, daufin en francés antic, va donar lloc a compte, perquè daufin era el sobrenom, més tard el títol dels senyors del Delfinat, comtes de Viena. En els països anglosaxons (anglès antic) es varen fer servir les formes alphin, alphyne o awfin. Alguns altres noms que varen arribar a ser populars foren caçador, arquer o fins i tot judge.

Molts d'aquests noms es van perdre amb l'introducció de l'Alfil modern, en part com a una manera de diferenciació, particularment considerant que en els Escacs del Missatger n'hi havia totes dues peces: el Corredor o Missatger representant el modern Alfil, juntament amb l'Arquer, nom que rebia en el joc l'antic Alfil de moviments limitats.

Així s'ha preservat, per exemple, en croata, macedoni, xec, i altres idiomes eslaus, com a caçador o arquer. També és clara l'influència d'els Escacs del Missatger en molts idiomes, principalment d'influència germànica, on el nom de l'Alfil dels escacs ortodoxos moderns és Corredor o Missatger.

La introducció en els escacs ortodoxos del moviment actual queda establert a finals del segle XV, gairebé coincidint amb la introducció de la Dama en el joc, però lleugerament anterior. El tauler ja tenia establerts els escacs de dos colors diferents, quedant clarament definida i evident la debilitat de color de l'Alfil.

En l'Índia, durant el segle XVII, quan els carros ja no eren significatius en la guerra, però amb l'Alfil modern ja present en el joc, es preferiren les tropes a Camell per representar l'Alfil, deixant el potent Elefant per la molt més poderosa Torre. Encara es preserva el nom de Camell (ऊँट) en idioma índi per aquesta peça.

Veieu també

Traduccions

Presència en els inicis de C'escacs

Concloent que la primitiva peça del Príncep, aportava molt poc al joc, fet ja indicat per David McCooey, en la segona etapa de creació del joc es varen fer proves amb aquesta peça, inspirada en el Campió d'Omega Chess. A més d'adaptar-ho al tauler hexagonal, va caldre simplificar els moviments, perquè els salts introduïen una complexitat addicional que no es volia. Així resultà la peça que varem anomenar Almogàver, en record d'aquestes unitats catalanes que lluitaren en la companyia catalana d'Orient.

El cert és que aquesta peça va pertànyer al joc més de quatre anys, doncs, tot i que no acabava d'ajustar-se als nostres requeriments, no trobavem un substitut adequat. Finalment l'Elefant fou la solució: una peça existent en algunes variants d'escacs orientals, que adaptada al tauler hexagonal resultava una mica lenta, i no excesivament potent, però molt adequada per reforçar les línies de peons, i una velocitat equivalent a la d'aquests.

Els almogàvers

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms, mercenaris, en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó durant l'edat mitjana. L'almogàver era l'home de frontera que vivia de l'almogaveria. Varen ser precursors d'un estil de lluita que hom reconeix com a nascut a Catalunya: la guerra guerrejada o guerrilla. En una època on la lluita dels cavallers muntats eren l'arma més preciada, els almogàvers eren coneguts per la seva habilitat d'atacar o escapolir-se amb una rapidesa inusual, i l'agressivitat en la batalla lluitant a peu, aprofitant el terreny al seu favor, i lluitant preferiblement de nit. En terra enemiga, vivien del saqueig, i no es considerava una manera noble de batallar. En temps de pau feien tasques de vigilància de la frontera a les talaies aïllades, feines d'escoltes (vigilants nocturns), feines d'atalladors (vigilants mòbils d'una àrea) i tasques d'espionatge sobre el terreny.

Aquestes bandes de mercenaris bandits dedicats a l'assalt eren anomenades pels àrabs al-mogauar, que significa els que provoquen algares, és a dir, incursions o ràtzies. L'origen és sarraí, documentats en Saraqusta, la Saragossa islàmica, al segle X. En el regne d'Aragó es va fer l'adaptació d'aquestes tropes, probablement anteriors, però documentats en el segle XII.

Els almogàvers solien combatre en grups autònoms i petits quan efectuaven incursions de frontera amb la finalitat de capturar gent, bestiar, etc. De cinc a quinze homes eren suficients, comptant amb la sorpresa, per aconseguir aquest objectiu. En temps de guerra, els grups es feien més nombrosos, de vint a trenta per quadrilla, dirigits per l'almugatèn (de l'àrab al-mucaddem, el capità, el que dirigeix). Quan havien de cobrir un atac més important, rebien les ordres d'un adalil (de l'àrab dalla, ensenyar el camí), de designació reial. Originalment els adalils eren una mena d'escoltes o exploradors que coneixien el territori de combat i guiaven les forces militars.

Finalitzat el període de conquesta dels emirats islàmics peninsulars, davant del problema per desmobilitzar-los i reintegrar-los a la vida civil, doncs acostumaven a causar problemes en temps de pau, foren reclutats per participar en la Guerra de Sicília, i en 1302, després de les guerres sicilianes, formar la companyia catalana d'Orient. Fou en aquestes guerres on el seu crit Desperta Ferro! adquirí fama, i, com a tropa, es varen especialitzar a combatre les formacions de les cavalleries enemigues, infiltrant-se veloçment entre els seus rengles, després que aquesta cavalleria hagués estat colpejada per les sagetes pròpies; en les cròniques de Muntaner, podem llegir: E puis van trossejar les llances e esbutllar cavallers que aixi anaven entre elles com si anassen per un bell jardi.

Veieu també

Traduccions

Peça dels escacs de Capablanca. Per l'equivalent en C'escacs, veieu Pegàs.

Veieu també

Traduccions

Dos atacs fets amb un mateix moviment: aquests atacs es poden fer amb la mateixa peça (cas en el qual és una forquilla); o per peces diferents (una situació que es pot produir via atac a la descoberta en el qual la peça moguda també genera una amenaça).

• Un atac doble pot amenaçar dues peces diferents.
• També atac doble pot amenaçar una mateixa peça fent servir un atac per descoberta.

Un atac doble contra una mateixa peça impedeix cobrir-se de l'atac. També els atacs amb salt de cavall ho impedeixen, però en l'atac doble tampoc és possible la captura de la peça atacant per impedir-ho. Això fa que l'escac doble, un atac doble contra el rei, sigui particularment perillós.

Veieu també

Traduccions

Situació de dues peces que ataquen la mateixa fila o línia, com ara la combinació de dues torres, o un alfil combinat amb un pegàs. De vegades es limita el terme a aquest cas.

Situació de dues peces, en una fila o una línia, que permet un atac de descoberta si es mou la peça de davant. El terme més general també inclou aquest cas.

Veieu també

Traduccions

La denominació del jugador que mou en primer lloc, fins i tot encara que les seves peces, sempre anomenades les peces blanques siguin de vegades d'un altre color (normalment, clar).

De manera similar, els hexcacs clars de l'hexcaquer són anomenats els hexcacs blancs de l'Hexcaquer, a despit del fet que no siguin literalment blancs, però sí clars.

• Es parla de negre en contraposició a blanc, tant per les peces, com pels hexcacs, i el tercer color dels hexcacs d'un hexcaquer s'anomena color, en contraposició al blanc i el negre.

L'Alfil que mou pels hexcacs blancs, sovint s'anomena l'alfil blanc.

Veieu també

Traduccions

Deessa dels escacs.

Origen

Mite originat en un poema de Sir William Jones, el 1763. Caissa refusa els acostaments amorosos de Mart. Euphron, déu dels esports i germà de Venus, li ajuda creant el joc dels escacs com a regal per a Caissa, de manera que Mart pugui guanyar-se el seu cor.

És un altre exponent de l'era romàntica dels escacs, una època on es jugava més com a un art, que fent servir els fonaments teòrics.

Veieu també

Traduccions

Peça dels escacs de Capablanca. En C'escacs, veieu Drac.

Veieu també

Traduccions

Capturar, ambdós jugadors recíprocament, dues peces del mateix tipus de manera consecutiva.

El terme es pot estendre a situacions de captures múltiples consecutives, on el material capturat per cadascú dels jugadors es pot considerar equivalent al material perdut degut a les captures de l'oponent. Aquesta mena d'intercanvi massiu es denomina simplificació.

Veieu també

Traduccions

Jugada en què s'elimina de l'escaquer una peça contrària; Treure una peça o peó de l'adversari del tauler, tot prenent-la amb una peça o peó propis. Excepte en la captura al pas, la peça o peó atacants passen a ocupar la mateixa casella que la peça o peó capturats ocupaven.

Veieu també

Traduccions

Quan un peó que realitza un moviment doble o triple travessant un hexcac on podia haver estat capturat per un peó de l'oponent, pot ser igualment capturat en el següent moviment de l'oponent. El peó que realitza la captura queda posicionat en l'hexcac on hauria fet una captura normal, i el peó de l'oponent retirat del joc, ignorant la posició a què havia avançat, un o dos hexcacs més endavant.

La captura només es pot fer en el moviment consecutiu al moviment doble o triple del peó de l'oponent.

Veieu també

Traduccions

Quan un peó enfrontat amb un peó de l'oponent, en la mateixa columna i hexcacs consecutius, fa un moviment oblic esquivant el peó de l'oponent, pot ser capturat en el següent moviment pel peó amb qui era enfrontat. La captura es fa ortogonalment, movent a la posició on es troba el peó de l'oponent; és la única captura de moviment ortogonal que fan els peons.

La captura només es pot fer en el moviment consecutiu al moviment esquiu oblic del peó.

Motivació

Quan dos peons de diferent bàndol queden enfrontats, no queden retinguts, perquè en C'escacs els peons poden moure oblíquament. És per aquest motiu que existeix la regla de la captura del peó esquiu.

Veieu també

Traduccions

El joc mal denominat escacs de Carlemany data de finals del segle XI, i es compta entre els més antics del món occidental. Les peces són tallades en ivori, i mostren restes d'or i pintura vermella. Actualment resten setze peces: dos reis, dues reines, tres quadrigues (torres), quatre cavalls, quatre elefants, (alfils) i un soldat (peó). Eren 32 peces a començament del segle XVI, però només aquestes 16 arribaren a l'inici de la revolució, quan foren confiscades com a part dels tresors eclesiàstics.

Carlemany mai va conèixer aquest joc, datat al voltant de dos segles més tard del seu regnat. Probablement es va associar el nom per augmentar el prestigi del tresor de St Denís, o una simple extrapolació del prestigi de la basílica, panteó reial de França.

Les peces van ser tallades a Itàlia meridional, amb tota probabilitat en un taller de Salern. L'escut en ametlla i casc dotat d'un nasal permet identificar les peces d'un bàndol com a tropes normandes, i els escuts rodons permeten identificar l'oponent amb les tropes bizantines. Les peces representen, així, les batalles de la conquesta normanda del sud d'Itàlia.

A més de la seva relació amb fets històrics, en aquests escacs destaquen altres tres característiques:

• Els Alfils es representen com a elefants, que és representació original d'aquesta peça, des del Xaturanga.
• Les Torres es representen com a quàdrigues, carros tirats per quatre cavalls, sent el també carro la representació original d'aquesta peça, des del Xaturanga.
• Ja apareix la representació de la Reina, tot i que la peça movia encara com a una Alfersa.

Veieu també

Traduccions

Casella que està protegida per un peó propi, i que no pot ser atacada ni per un peó, ni un elefant rival. Són una posició molt favorable des de la qual iniciar un atac, particularment fent servir un cavall, perquè generalment permet aprofitar la posició de manera més convenient que l'alfil.

Donat que els peons en C'escacs tenen més mobilitat que en els escacs ortodoxos, i els elefants certa capacitat de maniobra, puix fins i tot poden retrocedir, la situació de casella forta és menys freqüent, perquè requereix més condicions per ser una situació suficientment estable. De vegades es pot controlar una casella forta amb un elefant, en comptes d'un peó, però aquesta situació es dona generalment en etapes del joc ja avançades.

Una peça menor que s'hi situï és immune a l'atac de les peces mitjanes i majors rivals a causa de la defensa que en fa el mateix peó.

Veieu també

Traduccions

Moviment sense captura reservat únicament al cavall. Consisteix en:

• Dos salts de cavall idèntics, en una única jugada.
• L'hexcac intermedi, d'acabement del primer salt i començament del següent, ha de ser lliure.
• També l'hexcac final del segon salt ha de ser lliure, doncs no es permet fer una captura amb aquest moviment.

Com a màxim n'hi ha dotze cavalcades possibles, una per a cada posició de salt de cavall.

Justificació

Aquest moviment s'introduí en C'escacs degut a gran la mida de l'hexcaquer, per evitar l'inconvenient del lent moviment del Cavall, i permetre-li participar més en el joc.

Veieu també

Traduccions

El Cavall és una peça menor amb el característic moviment del salt de cavall; a més, és l'única peça de C'escacs que pot cavalcar, fer el moviment especial de la cavalcada. Això li permet un màxim de dotze salts de cavall diferents, moviment que li permet capturar peces de l'oponent, i només de desplaçament, dotze diferents cavalcades que no permeten fer captures.

Valoració

En C'escacs, el Rei i dos Cavalls no poden fer escac i mat a un Rei solitari, i es requereix com a mínim un Pegàs i un Cavall, o un Pegàs i un Alfil.

Notació

La lletra distintiva del Cavall és la N. S'accepten com a àlies la C (del nom en català, castellà, portuguès, francès, italià...) i la S (Springer, saltador en alemany).

Origen

El moviment del salt de cavall, s'ha mantingut en els escacs ortodoxos sense alteracions des del seu origen en el Xaturanga. La peça sempre ha representat la cavalleria, un component dels exèrcits de particular importància durant l'Edat Mitjana. En C'escacs s'introdueix la cavalcada, per adaptar la peça a un tauler més gran i amb moltes peces poderoses.

Veieu també

Traduccions

Estratègia en què es permet al contrincant aconseguir un avantatge aparent per induir-lo a fer una jugada errònia.

Veieu també

Traduccions

L'hexcaquer de C'escacs té un hexcac central, el F14. Es troba en la Columna central F, i en la Línia transversal mitgera 14. Aquest hexcac central ofereix la màxima mobilitat ortogonal de l'hexcaquer, i també gran mobilitat diagonal, tot i no ser la màxima (superior, per exemple, en els sis hexcacs adjacents ortogonalment, i els sis adjacents diagonalment).

Es pot considerar el centre de l'hexcaquer la zona en forma de rombe entre F8, posició inicial del peó més avançat de les blanques, i F20, posició inicial del peó més avançat de les negres, amb l'ample de la diagonal entre D14 i H14. Potser no és tan determinant el seu control com en el cas dels escacs ortodoxos, perquè n'hi ha molta més disponibilitat d'espai en l'hexcaquer, però és una cunya que permet controlar la zona de l'oponent, i així controlar la cort, motiu que el fa fonamental tant per l'atac com per la defensa.

Veieu també

Traduccions

Jugada en què s'immobilitza una peça contrària perquè es provoca que cobreixi una peça de més valor, especialment el rei.

Es distingeix entre:

• Clavada absoluta, quan la peça coberta és el rei.
• Clavada relativa, quan la peça coberta és qualsevol altra, i moure la peça clavada és legal.

Veieu també

Traduccions

El tercer color dels hexcacs de l'hexcaquer de C'escacs s'anomena Color, despit del fet que els hexcacs siguin de color, però sí de tonalitat mitja, entre les tonalitats del blanc i les del negre.

• Es parla de hexcacs de Color, en contraposició al Blanc i el Negre.

L'hexcac central de l'hexcaquer és de color. És el punt de màxim control ortogonal de l'hexcaquer, però no és un punt amb màxim control diagonal, sent els hexcacs que l'envolten punts amb un lleuger increment d'aquest control diagonal.

L'Alfil que mou pels hexcacs de color, s'anomena l'Alfil de color.

Veieu també

Traduccions

Denominació de les files longitudinals, files que travessen des de la meitat de l'Hexcaquer de les blanques fins la meitat de les negres.

La columna central divideix l'hexcaquer entre el flanc de rei i el flanc de dama; les columnes, o files longitudinals, són perpendiculars a les línies transversals.

Els hexcacs d'una columna queden numerats de dos en dos, perquè les línies transversals no travessen totes les columnes:

Columnes parells

Columnes de línies parells; les travessen les línies parells, i els hexcacs tenen numeració parell.

Columnes senars

Columnes de línies senars; les travessen les línies senars, i els hexcacs tenen numeració imparell.

Notació

Cada columna s'anomena fent servir una lletra. Les onze columnes centrals mantenen la denominació dels escacs hexagonals de Gliński, des de la A fins la L, exceptuant la J, que Gliński no la va incloure per evitar confusions. En C'escacs s'afegeixen quatre columnes: La P i la T són anteriors a la A, i les columnes X i Z es posicionen al final, després de la L.

El nom de les columnes s'ha d'escriure sempre amb majúscules. Per ordre, els noms són:

P, T, A, B, C, D, E, F, G, H, I, K, L, X, Z.

La columna central F és una columna de línies parells; les columnes parells són: T, B, D, F, H, K, X. Les columnes senars són: P, A, C, E, G, I, L, Z.

Un Hexcac qualsevol queda identificat per la Columna i la Línia transversal a què pertany.

Veieu també

Traduccions

La columna F és la columna amb més hexcacs (quinze). Comença en la línia zero, i acaba en la vint-i-vuit, avançant dos a dos la numeració de les línies, perquè les línies imparells no tenen hexcac en la columna central. Divideix l'hexcaquer entre el flanc de rei i el flanc de dama:

Les columnes del flanc de Dama

P, T, A, B, C, D, E. Esquerra per a les blanques, dreta per a les negres.

Les columnes del flanc de Rei

G, H, I, K, L, X, Z. Dreta per a les blanques, esquerra per a les negres.

Veieu també

Traduccions

Expressió amb què un jugador que ha de moure adverteix el contrincant que es disposa a tocar una o diverses peces per col·locar-les bé i no pas per moure-les o matar-les. Aquest avís permet tocar les peces per col·locar-les, sense aplicar-se la regla: Si una peça en joc es toca, s'ha de moure; i si una peça de l'adversari es toca, s'ha de capturar.

El terme francès j'adoube! és internacionalment conegut.

Veieu també

Traduccions

CTL és l'acronim de Columns and Transversal Lines, un sistema de coordenades per a un hextessel·lat. És el sistema que es fa servir en C'escacs per a identificar un hexcac: una lletra denota la Columna, i un número indica la Línia Transversal.

En C'escacs cada hexcac s'identifica amb la lletra de la columna seguida del número de linia transversal a què pertany.

De vegades, també s'anomena sistema doblat, perquè la numeració dels hexcacs d'una columna avança dos a dos, atès que una columna només n'hi ha línies parells o senars.

Veieu també

Traduccions

En C'escacs s'ha de fer servir el terme Promoció. Coronació és un sinònim que es fa servir en els escacs ortodoxos fent al·lusió a la conversió del peó en reina. Considerant les regles de promoció dels peons en C'escacs, el terme coronació no sembla gaire adequat.

Veieu també

Traduccions

• Per a les blanques, el rombe: B4 – F8 – K4 – F0
• Per a les negres, el rombe: B24 – F20 – K24 – F28

Veieu també

Traduccions

CTL - Algebraic Notation és una notació algebraica d'escacs que fa servir coordenades CTL; és la notació algebraica de C'escacs.

Veieu també

Traduccions

Columns and Transversal Lines - Figurine Algebraic Notation; notació algebraica indèntica a CTL-AN, excepte per fer servir els caracters Unicode específics per a les peces d'escacs, en comptes de les lletres identificatives.

A diferència de la notació CTL-AN, per a les peces es fa servir un caracter diferent depenent del color, existint nou caràcters que identifiquen les nou diferents peces blanques i nou per les peces negres. Les lletres identificatives són més senzilles per les annotacions que fan les persones; a més, els símbols Unicode poden requerir una font més gran per distinguir clarament entre el Drac, el Pegàs i el Cavall.

Veieu també

Traduccions

El registre de partides amb la notació CTL-PGN és semblant al format PGN (Portable Game Notation), afegint a la notació algebraica informació referent a la partida (metainformació) fent servir etiquetes, així com comentaris i variacions a les jugades.

Permet intercanviar partides amb els ordinadors. És un format per a fitxers de text pla (avui dia Unicode, codificat en UTF), que prefixa la notació algebraica (CTL-AN) amb unes etiquetes prèvies per afegir metainformació. Una etiqueta s'escriu en una línia, entre claudàtors [ … ], i conté una paraula com a identificador de l'etiqueta, seguit d'un text entre cometes, que és el valor de l'etiqueta.

Després de les etiquetes apareix la transcripció de les jugades en notació algebraica, on es permeten comentaris, escrits entre claus { … } i les variacions. Les variancions són jugades alternatives escrites entre parèntesis ( … ), i es poden imbrincar, fent variacions de les variacions.

Veieu també

Traduccions

Valoració

• Com a peça major, es pot fer escac i mat amb un Rei i una Dama a un Rei solitari.
• La Víbria (Drac) i la Dama tenen aproximadament la mateixa potència. La Dama és preferible contra el Pegàs, però la Víbria (Drac) és molt millor contra el Roc (Torre).
• El Rei i la Dama no vencen un Rei i un Roc (Torre): 4.3% de les posicions són taules per escac continu, i un 37.2 % són taules (no s'assoleix el mat).
• El Rei i una Dama vencen un Rei i un Pegàs.

Notació

La lletra distintiva de la Dama és la D. S'accepta la Q com a lletra alternativa.

Origen

Ja en el Xaturanga existia una peça anomenada Mantri. Era una peça amb debilitat de color que movia un únic escac en diagonal. Ambdos jugadors posicionaven el Mantri a l'esquerra del Ràja, de manera que el Mantri (amb el significat de conseller) de cada jugador es posicionava en columnes diferents. En un escaquer actual (els taulers de Xaturanga tenien les caselles d'un únic color) això significaria que ambdós Mantri es posicionarien en caselles del mateix color, en concret en caselles blanques.

Sembla que aquesta situació canvià amb l'arribada del Xatranj, i la peça, ara anomenada Firz (encara amb el significat de visir o conseller) i amb els mateixos moviments, però canvia la posició, de manera que es posicionen els Firz d'ambdós jugadors en la mateixa columna. Això, en un escaquer modern, posiciona cadascú en una casella de color diferent; en concret, el Firz blanc en casella negra, doncs es posicionava a la dreta del Shāh blanc, a l'inversa que la Dama actual. Aquesta disposició determinava que el Firz d'un jugador no podia capturar el de l'oponent.

El nom, que provenia del persa, va anar mutant per arribar a Catalunya com Alfersa, un nom que prové de l'àrab andalusí Alfarza, que va ser conceptualitzat com a un abanderat (Alfferz), i així la figura canvia a la forma femenina. Això ja comportava alguns problemes ètics que desorientaven els jugadors de l'època, doncs els peons, en promocionar, canviaven d'identitat sexual en un transexualisme xocant per l'època.

A França, la peça va ser anomenada fierce o fierge on es va canviar de sexe degut a l'homofonia entre fierge i la paraula francesa vierge, que significa donzella o verge. La seva posició al costat del rei en el tauler va elevar el seu estatus a la reialesa, a més del requeriment d'una reina al costat del rei, per motius culturals i religiosos. En el poema Versus de Scachis (any 997, en llatí) es fa la primera menció de la peça com a Regina.

També Recordem que hi haveren algunes reines poderoses en l'època, com ara Teòfana Escleros (960-991), Matilde de Canossa (1046-1115), Elionor d'Aquitània (1122-1204) o Blanca de Castella i d'Anglaterra (1188-1252).

Apareix un nou conflicte cultural, car resultaven situacions de la promoció on podien aparèixer múltiples reines, inconcebible en la cultura de l'Edat Mitjana, on la reina representava el matrimoni reial. Per aquest motiu es fa servir el nom Dama per als peons promocionats, reservant el nom de Reina a la peça inicialment en joc.

En El Llibre dels Jocs del regnat d'Alfons X de Castella (1221, regnat 1252-1284), encara es fa servir en nom d'Alfersa. El nom de Reina o bé Dama, es va estendre amb diferent velocitat segons la localització geogràfica.

El poema valencià Scachs d'Amor de 1474 és la referència més antiga que es conserva de les regles modernes. En el poema s'anomena la peça Dama, però també fa servir el nom de Reyna. És una època d'inici del Reneixament en Europa: el Decamero, de Giovanni Boccaccio, on set noies i els tres macips expliquen històries durant deu dies; Tristany i Isolda llegenda medieval de que molt més tard donarà lloc a l'opera de Richard Wagner del segle XIX, o la representació, el 1476 en Florència, de l'obra clàssica Àndria de Terenci, amb les desventures amoroses de Pàmfil i Filomena.

El centre cultural, en l'època d'Alfons el Magnànim (1396-1458), es va moure de Barcelona a València, havent-se treslladat la cort a Nàpols des de la conquesta del regne de Nàpols (1442). És l'edad d'or de la lliteratura valenciana, i fortes influències italianes. A la seva mort el succedí el seu germà Joan II d'Aragó, i en el reialme de Nàpols, el seu fill natural Ferran I de Nàpols. Arribà el temps d'Isabel de Castella (1451-1504), i més tard, algunes dones poderoses: Caterina Sforza (1463-1509), Isabella d'Este (1474-1539), Lucrecia Borgia (1480-1519) o Caterina de Mèdici (1519-1589).

Les noves regles es van propagar ràpidament per tota Europa i ja en la meitat del segle XVI eren practicades en tot el continent. A Itàlia i a França, la nova variant va ser rebuda de manera reticent enfront dels nous poders d'una figura femenina i va ser nomenada com Scacchi de la donna, o Scacchi alla rabiosa. A Alemanya va rebre el nom de Welsches Schachspiel (Escacs francesos).

Veieu també

Traduccions

Una peça que només abasta caselles d'un mateix color es diu que té debilitat de color, doncs no pot amenaçar, ni defençar, peces situades en les caselles d'un altre color.

L'alfil té debilitat de color. En C'escacs, i, en general, en els escacs hexagonals, aquesta situació és més crítica que en els escacs ortodoxos, perquè els hexcaquers tenen tres colors diferents. El resultat és que l'alfil perd molta potència en els escacs hexagonals, resultant una peça molt més feble.

Veieu també

Traduccions

Quan una peça que estava interferint l'acció d'una segona, s'aparta del seu camí. Els atacs a la descoberta poden ser extremadament poderosos, ja que la peça moguda pot al seu torn provocar una nova amenaça independent de l'amenaça de la peça de la qual permet l'acció (Veieu atac doble). Les peces que poden fer un atac a la descoberta quan es retira una altra peça que interferia, són peces amb moviment ortogonal (Torre, Dama, Drac), i també peces amb moviment diagonal (Alfil, Dama, Pegàs).

Amb escac

• Si la peça que es mou fa l'escac, es diu descoberta amb escac.
• Quan la descoberta provoca un escac per la peça que ara té lliure el camí, és un escac a la descoberta.
• Quan ambdues peces fan escac, és un escac doble.

Veieu també

Traduccions

Moure una peça des de la seva casella original a una altra per fer-la més activa, amb possibilitat de moure's (o controlar) més hexcacs.

Veieu també

Traduccions

Situar dues peces de moviment ortogonal en la mateixa fila, generalment referint-se al posicionament de dues Torres en una columna, però també és aplicable a files oblíques, així com a altres peces de moviment ortogonal (Dama, Drac). Quan intervé una Dama o un Drac, sempre s'ha de posicionar darrera de les Torres. La formació de les dues Torres amb la Dama al final de la formació, totes tres en fila, en els escacs ortodoxos s'anomena el Canó d'Alekhin, per la seva gran potència col·laborant totes tres peces.

També es diu:

• Torres doblades.
• Torres connectades o connectar les torres.

Veieu també

Traduccions

La Víbria (Drac) és una peça que pot moure indistintament com el Roc (Torre), o amb un Salt de Cavall. Junt amb els Rocs (Torres) i la Dama constitueix una de les peces majors de C'escacs.

Valoració

• Com a peça major, es pot fer escac i mat amb un Rei i una Víbria (Drac) a un Rei solitari.
• La seva potència és molt similar a la potència de la Dama: La Víbria (Drac) és preferible contra el Roc (Torre), però la Dama és molt millor contra el Pegàs.

Notació

La lletra distintiva del Drac (Víbria) és la V (també en francès Vouivre). S'accepta la W (Wyvern, en anglès o alemany) com a lletra alternativa.

El nom

Comencem per dir que, en realitat, el Drac de C'escacs és en realitat una Víbria, una femella de Drac, però de vegades s'ha evitat el terme per pertànyer a una mitologia fantàstica medieval en què potser no tothom està interessat. Usualment es fa servir el més familiar terme Drac.

Podem preguntar, doncs: Qui, en l'Edat Mitjana, pot tenir tanta potència com la Dama, sent la Dama la peça més poderosa de l'hexcaquer? La resposta a mi em va semblar obvia: un Drac; bé, en realitat, per mantenir l'empoderament femení, una Víbria.

Veieu també

Traduccions

Es poden recordar els cinc moviments, pensant que els dos moviments en davant dibuixen la trompa de l'elefant, i els quatre moviments diagonals, les potes.

És una peça lenta en l'hexcaquer de gran tamany, però la seva velocitat és equivalent a la velocitat dels peons. La peça és important per col·laborar en la creació de l'estructura de peons, i, per aquesta funció, la velocitat és adequada.

Com a part de la tropa, no pot ser recuperada per promoció d'un peó.

Valoració

La valoració és poc superior a un peó, particularment si es considera que no té cap de les característiques especials dels peons: ni promoció, ni la captura al pas ni la captura del peó esquiu. Típicament es valora com a dos peons.

Notació

La lletra distintiva de l'Elefant és la lletra E; s'accepta com a nom alternatiu Alabarder, i la lletra H com a lletra alternativa.

Considerant que no n'hi ha disponibilitat d'un caràcter Unicode específic (negre i blanc) per a la notació CTL-FAN, s'adopten els caracters ☖ (U+2616) i ☗ (U+2617), originariament reservats pel Shogi.

Origen

El moviment de la peça Elefant té l'origen en l'adaptació a l'escaquer hexagonal de la peça Gaja (Elefant) dels escacs del sudest asiàtic. L'adaptació de la peça als escacs hexagonals només introdueix un moviment als cinc moviments originals dels asean chess, un increment mínim, resultant una peça lenta en el gran hexcaquer de C'escacs, i amb poca maniobrabilitat. En conseqüència, no és una peça excesivament potent, però és ideal per donar suport als peons i crear estructures sólides.

El nom i el símbol que es fan servir en C'escacs és el de l'Elefant, però es preserva també el nom alternatiu d'Almogaver, que va ser el nom de la peça en les primeres etapes de disseny del joc, quan encara no s'havien concretat els seus moviments. Això és convenient perquè Elefant era el nom original de l'Alfil, i encara es preserva aquest nom en alguns idiomes, com ara l'àrab o el rus.

Veieu també

Traduccions

Peça o peó no defensats, i que per tant, poden ésser capturats.

Veieu també

Traduccions

S'anomena de vegades clavada inversa, ja que la diferència resideix en el fet que en una enfilada, és la peça de més valor la que es troba exposada a l'atac directe del rival, i és obligada a moure's, de manera que en fer-ho exposa a l'atac una altra peça menys valuosa que era darrere, la qual podrà llavors ésser capturada. De la mateixa manera que amb la clavada, es diferencia:

• Enfilada relativa: Quan l'amenaça és sobre una peça qualsevol que no és el rei, les regles del joc els permeten de fer qualsevol jugada.
• Enfilada absoluta: Quan l'amenaça és sobre el rei, fent escac, es trobarà forçat a moure's, permetent la captura de la peça enfilada de darrera. L'única excepció és el cas en què l'escac pot evitar-se interposant una tercera peça o capturant la peça que fa l'amenaça.

Veieu també

Traduccions

És l'únic moviment d'escacs que mou simultàniament dues peces del mateix jugador, en el cas de C'escacs, fins a tres peces. El moviment consisteix en el salt del rei complementat amb el desplaçament d'un (enroc simple) o ambdós rocs (torres) (enroc doble). Aquest moviment només es pot fer si es compleixen les condicions:

1. És el primer moviment de totes les peces (dues o tres) que hi participen.
2. En el moment de fer el moviment no n'hi ha un atac sobre el Rei (el Rei no està en escac).
3. Els hexcacs de destí són lliures; no es pot capturar una peça fent un enroc.
4. El Roc Torre pot fer el moviment ortogonal, sense que n'hi hagi cap peça que li impedeixi.
5. Per descomptat, el Rei no pot quedar en un hexcac amenaçat.

Estratègia

Referència històrica

L'enroc és un dels moviments més tardans dels escacs ortodoxos. Inicialment es va incorporar el salt del rei, un primer moviment que podia fer el Rei. Alguns autors comenten de l'existència d'un salt del rei en el Xaturanga, en forma d'un salt de cavall, però la societat Índia tenia gran tradició oral, i deixaren molt poca informació del joc. De qualsevol manera, el Shatranj no incorporava cap regla semblant, i el Salt del Rei apareix en els escacs medievals occidentals en moltes diferents variacions, depenent del lloc i l'època. Jacobus de Cessolis parla del salt del rei en el seu primer moviment, un salt de dues caselles en ortogonal, en diagonal, o fent un salt de cavall. En alguns llocs el moviment hi era restringit a un salt de dues caselles ortogonalment, o bé a un salt de cavall sense arribar a la tercera fila, i en alguns llocs es començà a fer, simultàniament com a una única jugada, el moviment d'un peó. Aviat es veu l'avantatge estratègic que aquest moviment permetia, movent primer la Torre i posteriorment el Rei, per travessar el Rei a l'espai deixat per la Torre. Es fan aquests moviments en dues jugades, l'anomenat enroc manual, en alguns llocs aviat convertint-se en un moviment únic, una única jugada. En la península ibèrica aquest únic moviment va trigar més de ser acceptat, perquè les regles per al salt del rei s'havien restringit molt, admetent el moviment, però no el salt per sobre d'altres peces, cosa que no feia possible l'enroc manual. En canvi, altres llocs, com ara Itàlia, l'enroc ja era un únic moviment, però començà a degenerar, acceptant diverses posicions finals pel Rei i també diverses per la Torre, en allò que es va anomenar enroc lliure, un moviment que es practicà en alguns llocs d'Itàlia fins a finals del segle XIX. Ja des de 1670, el salt del rei, tot i aparèixer en les regles com a un moviment vàlid es diu que havia quedat obsolet, dugut a l'acceptació i superioritat estratègica que comportava l'enroc en els escacs ortodoxos.

L'enroc en C'escacs no arriba a tenir el significat estratègic de l'enroc dels escacs ortodoxos, però s'ha mantingut el Salt del rei com a moviment evasiu, de la mateixa manera que ho feia la variant índia dels escacs. A més s'ha incorporat l'opció del moviment simultani de les torres, com ho fan els escacs ortodoxos, però el moviment doble (o triple) únicament aporta l'avantatge dels moviments addicionals, i no deixen el salt del rei obsolet, motiu pel qual romanen ambdos moviments com a moviments vàlids, i útils.

Veieu també

Traduccions

Enroc que fa servir el Rei i simultàniament els dos Rocs (Torres).

Moviment consistent en un Salt del rei i, en el mateix moviment, sense cedir el torn, el desplaçament dels dos Rocs a hexcacs que siguin ortogonalment contigus entre ells, i ambdós ortogonalment contigus a l'hexcac on queda posicionat el Rei. Totes tres peces es mouen en un únic moviment, i el Rei no impedeix el moviment dels Rocs, però s'han de complir les cinc condicions requerides per fer un enroc:

• És el primer moviment de cadascuna de les tres peces que hi participen.
• En el moment de fer el moviment no n'hi ha un atac sobre el Rei (el Rei no està en escac).
• Els hexcacs de destí són lliures; no es pot capturar una peça fent un enroc.
• Ambdós Rocs poden fer el moviment, sense que n'hi hagi cap peça que les hi impedeixi.
• Per descomptat, el Rei no pot quedar en un hexcac amenaçat.

Notació

• N'hi ha cinc enrocs dobles, que es prefixen amb KRR; es reparteixen entre tres diferents hexcacs pel Salt del rei:

  • KRR-EEF
  • KRR-FEE, KRR-FGG
  • KRR-HGG, KRR-HIH

Veieu també

Traduccions

Enroc que fa servir el Rei i un únic Roc (Torre).

Moviment consistent en un Salt del rei i, en el mateix moviment sense, cedir el torn, el desplaçament d'un Roc a un hexcac que sigui ortogonalment contigu a l'hexcac on queda posicionat el Rei. Ambdues peces es mouen en un únic moviment, i el Rei no impedeix el moviment del Roc, però s'han de complir les cinc condicions requerides per fer un enroc:

• És el primer moviment de totes les peces que hi participen.
• En el moment de fer el moviment no n'hi ha un atac sobre el Rei (el Rei no està en escac).
• Els hexcacs de destí són lliures; no es pot capturar una peça fent un enroc.
• El Roc pot fer el moviment, sense que n'hi hagi cap peça que li impedeixi.
• Per descomptat, el Rei no pot quedar en un hexcac amenaçat.

Notació

Només un cas requereix una indicació addicional, doncs KRK-HI indica que el destí per al Rei és la columna H, i per al Roc la columna I; però, quan el Rei es mou a la columna H n'hi ha dues posicions en la columna I per al Roc de rei. Els diferenciem afegint la lletra O: KRK-HIO indica que el Roc només s'ha desplaçat un hexcac, mentre que KRK-HIOO indica que el Roc s'ha desplaçat dos hexcacs. Només els enrocs KRK-HIO i KRK-HIOO requereixen aquesta indicació distintiva afegint la lletra O.

• N'hi ha onze enrocs amb el Roc de Rei, que es prefixen amb KRK; es reparteixen entre quatre diferents hexcacs pel Salt del rei:

  • KRK-EE, KRK-EF
  • KRK-FE, KRK-FG
  • KRK-HIO, KRK-HIOO, KRK-HH, KRK-HG
  • KRK-IH, KRK-II, KRK-IK

• N'hi ha vuit enrocs amb el Roc de Dama, que es prefixen amb KRD; es reparteixen entre quatre diferents hexcacs pel Salt del rei:

  • KRD-DD, KRD-DE
  • KRD-ED, KRD-EF
  • KRD-FE, KRD-FG
  • KRD-HH, KRD-HG

Veieu també

Traduccions

• Durant una partida, s'ha d'avissar en veu alta al contrincant amb la paraula escac, o bé amb la paraula xec.
• En qualsevol transcripció escrita de la jugada obligatòriament apareix indicat.

Notació

Al final del moviment s'afegeix el símbol +.

• Tot i que opcional, és molt recomanable afegir a més a més el símbol diferenciant la categoria de l'escac:

  +∞

  Escac a distància

  +^

  Escac contigu

  Escac a salt de cavall

  ++

  Escac doble

• A més, es dona el cas d'escac i mat, que fa servir el símbol #, en comptes del símbol +.

Veieu també

Traduccions

Escac que es produeix per una peça posicionada en un hexcac contigu ortogonal o diagonalment a la posició del Rei. Tècnicament equivalent a l'escac a salt de cavall, excepte que el Rei tindrà l'opció de capturar la peça, si no està protegida. És significatiu, perquè el Rei no té oportinitat de cobrir-se; només queden les opcions de capturar la peça que amenaça, o moure el Rei.

• En la transcripció de partides és important indicar-ho, per a remarcar la situació i facilitar la lectura per les persones.

Notació

És un cas d'Escac: Al final de la jugada s'afegeix el símbol +.

• Tot i que opcional, és molt recomanable afegir a més a més el símbol d'accent circumflex ^, és a dir +^, per a informar que és un escac contigu, una situació en què s'ha de capturar la peça que amenaça, o bé moure el Rei.
• Mateixa notació que l'escac a salt de cavall.

Veieu també

Traduccions

Sèrie d'escacs al rei que se succeeixen ininterrompudament, sense que l'altre jugador ho pugui evitar. Això permet provocar taules per esgotament de moviments.

Veieu també

Traduccions

Escac que fa una peça en moure's una altra peça del mateix bàndol que n'obstaculitzava l'acció.

Notació

És un cas d'Escac: Al final de la jugada s'afegeix el símbol +.

Veieu també

Traduccions

Escac que es produeix per una peça posicionada en un hexcac ortogonal o diagonalment a la posició del Rei de la posició del Rei, però no contigu. És significatiu, perquè és el cas que deixa més opcions al Rei: cobrir-se, capturar la peça que amenaça, o moure el Rei.

• En la transcripció de partides és important indicar-ho, per a remarcar la situació i facilitar la lectura per les persones.

Notació

És un cas d'Escac: Al final de la jugada s'afegeix el símbol +.

• Tot i que opcional, és molt recomanable afegir a més a més el símbol d'infinit ∞, és a dir +∞, per a informar que és un escac a distància.

Veieu també

Traduccions

• En aquesta situació, s'haurà de moure el Rei, perquè, per ser dues les peces atacants, no és possible ni cobrir-se de l'atac ni capturar la peça que li ataca. És possible llavors, que una de les peces atacants pugui aprofitar aquest hexcac que abandona el Rei per fer un segon escac, protegint-se amb l'altra peça participant de l'escac doble.
• Durant una partida, hom pot informar al contrincant que l'escac és doble, quan el nivell de joc és de principiant.
• En la transcripció de partides és important indicar-ho, per a remarcar la situació i facilitar la lectura a les persones.

Notació

És un cas d'Escac: Al final del moviment s'afegeix el símbol +.

• Tot i que opcional, és molt recomanable afegir un altre símbol +, és a dir +, per a informar que és un escac doble, una situació en què el Rei s'haurà de moure.

Veieu també

Traduccions

Notació

Tot i ser un cas d'Escac, és el final de la partida, i es fa servir el símbol #.

Valoració

• Per a una victòria de les blanques:
  3-0
• Per a una victòria de les negres:
  0-3

Veieu també

Traduccions

Escac que es produeix per una peça posicionada en un hexcac a salt de cavall de la posició del Rei. Tècnicament equivalent a l'escac contigu, excepte que el Rei no te opció de capturar ell mateix la peça, encara que no sigui protegida. És significatiu, perquè el Rei no té oportinitat de cobrir-se; només queden les opcions de capturar la peça que amenaça, o moure el Rei.

• En la transcripció de partides és important indicar-ho, per a remarcar la situació i facilitar la lectura per les persones.

Notació

És un cas d'Escac: Al final de la jugada s'afegeix el símbol +.

• Tot i que opcional, és molt recomanable afegir a més a més el símbol d'accent circumflex ^, és a dir +^, per a informar que és un escac a salt de cavall, una situació en què s'ha de capturar la peça que amenaça, o bé moure el Rei.
• Mateixa notació que l'escac contigu.

Veieu també

Traduccions

Escacs màgics és la traducció que s'ha fet servir per al terme Fairy Chess, nom que literalment significa escacs de fades, i comprèn totes les variants d'escacs, és a dir, peces, escaquers, objectius o regles, diferents dels escacs ortodoxos, però fixant-se principalment en problemes per a resoldre. El terme es remunta a 1914, introduit per Henry Tate i ferverment promocionat per Thomas Dawson, editor de la Fairy Chess Review entre 1930 i 1951.

És important senyalar que els escacs màgics no es refereixen exàctament a les variants d'escacs, perquè el terme variants d'escacs es refereix a jocs derivats dels escacs, mentre en els escacs de fades no cal l'existència d'un joc per a considerar una situació relacionada amb els escacs i plantejar un problema de manera aïllada. Ambdós termes es refereixen a canvis en les regles, les peces, l'escaquer, o estipulacions referents a l'objectiu o la manera de aconseguir-ho, en qualsevol cas, fora de les regles i condicions dels escacs ortodoxos. L'objectiu dels escacs màgics, generalment, no és la definició de nous jocs, sinó la presentació de situacions on es presenten problemes per a resoldre.

Veieu també

Traduccions

Joc que hom es refereix quan senzillament s'hi refereix com a Escacs. Joc per a dos jugadors en un tauler vuit per vuit, amb vuit peces i vuit peons per a cada jugador, que segueix les regles de la FIDE (Fédération Internationale des Échecs). Sortint de les normes de la FIDE, existeixen innumerables variants que modifiquen les regles, les peces o l'escaquer.

Veieu també

Traduccions

El comptador de moviments es restableix a zero cada vegada que un peó mou o es captura una peça. Aquesta regla evita que una partida pugi ser infinita sense decidir-se un guanyador.

• La regla de les setanta-cinc jugades estableix que una partida és taules després de setanta-cinc jugades sense cap captura ni moviment de peó, és a dir, cent cinquanta moviments; tot i això, no s'aplica retroactivament, i si un jugador arriba a la victoria, no es revoca posteriorment per aplicació d'aquesta regla.
• Un jugador pot exigir taules si en el seu torn han transcorregut cincuanta jugades sense cap captura ni moviment de peó, és a dir, cent moviments. És el que s'anomena la regla de les cinquanta jugades, però només s'aplica a requeriment d'un jugador.

Veieu també

Traduccions

Les caselles controlades per un jugador. Hom diu que el jugador que controla més caselles que l'altre té avantatge d'espai o bé avantatge espacial.

Veieu també

Traduccions

Avaluació de les posicions de la partida i establiment d'objectius i plans a llarg termini per a jugar en el futur, en lloc de la tàctica, que és un pla a curt termini generalment consisteix en una seqüència ben definida de moviments i contramoviments des d'una posició determinada en una partida.

Veieu també

Traduccions

Configuració i l'emplaçament dels peons a l'escaquer. Atès que els peons són les menys mòbils de les peces d'escacs, l'estructura de peons és relativament estàtica.

En C'escacs

És cert que en C'escacs els peons incorporen una mobilitat més gran, però tot i això, la tropa (peons i elefants) té limitada mobilitat. Els elefants justament es varen incorporar com a eina per a la construcció d'estructures de peons més sólides: les fileres de peons.

L'estructura de peons es construeix principalment amb dues estructures:

• Les fileres de peons, peons posicionats consecutivament en una fila oblíqua. Correctament defensades són les estructures més útils, però es requereix defensa per a cadascú dels peons, perquè no es troben defensats entre ells; aquesta tasca generalment recau en els elefants.
• Les linies de peons, on els peons es defensen entre ells, formant una línia des del primer, que no està defensat. Aquest tipus d'estructura és menys útil estratègicament, però la podem trobar més familiar, per analogia amb els escacs ortodoxos.

Comparació amb els escacs ortodoxos

En els escacs ortodoxos, una seqüència de peons col·locats en una diagonal, de manera que cadascun, excepte el primer, es troba protegit pel anterior, permet interrompre la continuïtat de les files horitzontals i verticals, i de les diagonals del color on es troba l'estructura, és a dir, de la meitat de les diagonals: una gran efectivitat.

Els peons en línia, formació similar en C'escacs, n'és mancat de gran part d'aquestes propietats: queden dos colors encara per cobrir, cobrint només un dels tres colors, però també es deixa files obliqües obertes; el resultat és de molt poca efectivitat. Aquest problema apareix en els escacs hexagonals, quan els peons capturen fent servir les línies diagonals.

Aquest és el motiu principal dels escacs de Gliński per definir les captures en ortogonal per als peons: les estructures de peons en els escacs de Gliński es construeixen ortogonalment, en files obliqües, fent que siguin efectives.

En C'escacs, les fileres de peons, files ortogonals, es poden construir fent servir elefants per a la defensa dels peons; És per això que, més aviat, s'hauria de parlar d'estructura de la tropa, doncs els elefants en són una part fonamental. Un elefant pot defensar amb facilitat fins a tres peons formant cunya, però sempre serà preferible no sobrecarregar els elefants, que són les baules febles de la cadena.

En les fileres de peons interrompen la continuïtat de totes les files, i de la meitat de les línies diagonals, aíxí que podem dir que és una estructura equivalent escacs ortodoxos a una seqüència de peons en diagonal, però en C'escacs d'un cost més gran, i també una estabilitat una mica més precaria, considerant la mobilitat més gran de les peces.

Veieu també

Traduccions

• Rei.
• Peces majors.
• Peces menors.
• Peces mitjanes.

La zona formada pels hexcacs de les posicions inicials de les figures es denomina la cort.

Veieu també

Traduccions

En un hexcaquer, cadascú dels costats d'un hexcac forma una fila amb l'hexcac adjacent per aquest costat, i succesivament amb el següent adjacent en la mateixa direcció. Aquesta fila es prolonga anàlogament amb l'hexcac anterior adjacent pel costat oposat, juntament amb els precedents en la mateixa direcció, però en sentit contrari; per tant, cada hexcac pertany a tres diferents files.

Les files defineixen els moviments ortogonals, els moviments de la Torre.

Es distingueixen dues menes de files:

• Les files longitudinals, generalment referides com a columnes, travessen l'hexcaquer des de la meitat de les blanques, fins la meitat de les negres. Les columnes s'anomenen amb una lletra.
• La resta de files són les files oblíques.

Veieu també

Traduccions

Veieu Columna.

Veieu també

Traduccions

Les Files que no són files longitudinals, és a dir, que no són columnes, s'anomenen files obliqües.

Les files obliqües formen una inclinació de 60º amb les columnes; simètricament, una altra fila obliqua forma una inclinació de -60º amb la mateixa columna. Cada hexcac pertany a una columna i dues files obliqües.

Veieu també

Traduccions

Peons posicionats en una fila oblíqua consecutivament, de manera que es troben posicionats en columnes consecutives i línies consecutives.

Constitueixen un impediement per als moviments ortogonals i la meitat dels moviments diagonals, però sense estar vinculat a cap color. Aquesta estructura de peons requereix defensar cadascú dels peons integrants, perquè la captura dels peons es fa diagonalment, i no es defensen entre ells. Aquestes barreres que formen les fileres de peons delimiten l'espai dels jugadors, resultant molt útils, motiu pel qual generalment es construeixen fent servir Elefants per la seva defensa.

Veieu també

Traduccions

Fase de la partida en què queden poques peces a l'escaquer.

Veieu també

Traduccions

L'hexcaquer es pot dividir per la columna central, quedant definits els flancs a banda i banda de la columna central:

• Flanc de dama la banda on se situen les dames d'ambdós jugadors en la posició inicial.
• Flanc de rei la banda on se situen els reis d'ambdós jugadors en la posició inicial.

Veieu també

Traduccions

Quan una peça, generalment un cavall o un peó, ataca simultàniament dues (o més) peces rivals, esperant de guanyar material (capturant una de les peces de l'oponent) perquè el contrari, en un moviment, només pot protegir-se contra una de les dues (o més) amenaces.

Veieu també

Traduccions

Casella d'un hexcaquer de forma hexagonal. Pot ser d'un dels tres diferents colors del tessel·lat que forma l'Hexcaquer:

• Hexcacs blancs.
• Hexcacs negres.
• Hexcacs de color.

Notació

Un hexcac qualsevol queda identificat per la columna i la línia transversal a què pertany.

Veieu també

Traduccions

Tauler format per caselles hexagonals que formen un tessel·lat hexagonal de tres colors. Cadascuna de caselles l'anomenem hexcac. Quan no es diu res, l'hexcaquer tindrà forma d'hexàgon regular, com en el cas de C'escacs.

Veieu també

Traduccions

Sinònim poc convenient de línia transversal.

Veieu també

Traduccions

Les peces d'escacs de Lewis (o peces d'escacs d'Uig, pel nom de la badia on es trobaren) són un grup de 78 peces d'escacs del segle XII, la majoria de les quals són de vori de morsa, tot i que algunes estan tallades en dents de balena. Foren descobertes el 1831 a l'illa de Lewis, a les Hèbrides Exteriors, Escòcia. Les peces varen ser fetes probablement a Noruega, potser per artesans de Trondheim, al segle XII.

Ja es pot observar la figura de la Reina, tot i que el moviment de la moderna Reina encara hauria d'esperar uns dos-cents anys per aparèixer. També trobem la figura dels Alfils com a Bisbes, amb mitra i bàcul pastoral.

Les Torres es representen com a soldats de peu, escarcellers amb escut i espasa, quatre dels quals es mostren com a berserkers de mirada salvatge que mosseguen els seus escuts amb fúria batalladora. Els cavallers munten cavalls que en proporció resulten petits, i tots els guerrers duen cascos cònics i llargues cotes de malla. Els Peons són de formes geomètriques. N'hi ha de diverses mides, i això fa pensar que pertanyen a cinc diferents jocs d'escacs que un comerciant va amagar o perdre.

Veieu també

Traduccions

Estil de joc dominat més per les maniobres que busquen l'avantatge a llarg termini que per atacs ràpids i amenaces a curt termini. Requereix més criteri i comprensió del joc que no pas càlcul concret de variants, com passa en el joc tàctic.

Veieu també

Traduccions

Estil de joc caracteritzat per atacs i amenaces a curt termini, que sovint requereixen un càlcul profund i precís; el joc tàctic es defineix sovint per oposició al joc posicional.

Veieu també

Traduccions

Un torn complet, que passa quan han fet el seu moviment corresponent tant les blanques com les negres. El torn d'un jugador concret és mitja jugada, o bé un moviment, també denominat, en escacs per ordinador, un ply.

Veieu també

Traduccions

Les partides sobre el tauler que s'allarguen molt poden ser ajornades. Per evitar que aquell a qui li toqui moure en la següent jugada tingui massa avantatge, el darrer moviment no es fa sobre el tauler, sinó que s'escriu en secret en un sobre tancat. En la represa de la partida, l'àrbitre fa sobre el tauler el moviment secret o segellat i el joc continua.

Sempre és preferible que la jugada secreta sigui el moviment de les negres, per equilibrar la situació respecte l'inici del joc per les blanques, però també es pot acordar fer-ho a la inversa, i que sigui secret el moviment de les blanques.

Veieu també

Traduccions

En un hexcaquer, cadascú dels vèrtexs d'un hexcac defineixen una línia amb un hexcac del mateix color, i succesivament amb el següent en la mateixa direcció, juntament amb els precedents en sentit contrari. A diferència de les files, els Hexcacs que formen una línia no estan en contacte, sinó que es troben connectats per l'aresta que separa els dos Hexcacs de diferent color adjacents a les arestes que formen el vèrtex.

Les línies defineixen els moviments diagonals, els moviments de l'Alfil. Una propietat important és que tots els hexcacs que pertanyen a una línia són del mateix color; per tant, n'hi ha línies blanques, línies negres i línies de color.

Es distingueixen dues menes de línies:

1. Les línies transversals travessen l'hexcaquer d'esquerra a dreta.
   • Les línies transversals es numeren, des de la zero, fins la vint-i-vuit. La primera (zero) i l'última línia (vint-i-vuit), són línies que només tenen un hexcac.
   • Actuen mesurant l'avanç des de la meitat de les blanques fins la meitat de les negres, divisió que efectivament es pot fer per la línia catorze, línia denominada línia mitgera; els set hexcacs que formen la línia mitgera es troben equidistants a ambdós bàndols.
2. Les línies oblíques, la resta de línies.

Veieu també

Traduccions

Sinònim poc convenient de línia transversal.

Veieu també

Traduccions

La línia transversal mèdia de l'hexcaquer de C'escacs, la línia 14. És una línia que divideix l'hexcaquer en dues meitats:

1. Meitat de les blanques.
2. Meitat de les negres.

La línia mitgera es troba formada per set hexcacs de color. Els hexcacs de la línia mitgera es troben equidistants de la meitat de les blanques i la meitat de les negres.

Veieu també

Traduccions

Les línies que no són línies transversals es denominen línies obliqües.

N'hi ha línies obliqües en dues direccions:

• Unes formen una inclinació de 60º ascendent amb les línies transversals, -120º en sentit descendent.
• Simètricament, una altra línia obliqua forma una inclinació 120º ascendent amb la mateixa línia transversal, -60º en sentit descendent.

Veieu també

Traduccions

Les línies transversals són línies que travessen l'hexcaquer d'esquerra a dreta.

Les línies transversals actuen mesurant l'avanç en l'hexcaquer des de la meitat de les blanques fins la meitat de les negres, divisió que efectivament es pot fer per la línia mitgera (la línia catorze).

Notació

Les línies transversals es numeren, des de la zero, fins la vint-i-vuit; la primera (zero) i l'última línia (vint-i-vuit) són línies que només tenen un hexcac. Un hexcac qualsevol queda identificat per la Columna i la Línia transversal a què pertany.

Veieu també

Traduccions

Cadascuna de les peces d'escacs s'identifica amb una lletra. Aquesta lletra, en C'escacs, i en la notació algebraica CTL-AN, és invariant, indistintament de l'idioma. Es defineixen també algunes lletres alternatives, que requereixen un ús coherent, fent servir la mateixa lletra en tota una partida; en CTL-PGN s'ha d'incorporar la declaració de l'ús de la lletra alternativa al començament, invalidant la lletra estàndard d'identificació.

També existeixen els caracters Unicode d'escacs, que es poden fer servir en comptes de les lletres d'identificació. En aquest cas, s'ha de tenir en consideració que existeix un caràcter per representar cada peça blanca i un altre diferent per la mateixa peça de les negres; la notació algebraica fent servir els caracters Unicode d'escacs CTL-FAN fa servir un caràcter específic per a cada peça en cada color. Aquest mecanisme té determinades utilitats, però, en general, no és recomanable com a mecanisme per a la notació algebraica. doncs dificulta la lectura si els caràcters no són de fonts molt grans, i presenta dificultats per ser escrit per persones.

Veieu també

Traduccions

Abreviació d'escac i mat. Escac en què el rei no té cap possibilitat d'eludir l'amenaça.

Notació

Tot i ser un cas d'Escac, és el final de la partida, i es fa servir el símbol #.

Valoració

• Per a una victòria de les blanques:
  3-0
• Per a una victòria de les negres:
  0-3

Veieu també

Traduccions

El mat del boig és l'escac i mat més ràpid possible, que només pot passar si el jugador de blanques juga extraordinàriament malament. En C'escacs es dona en sis jugades, tres molt mal jugades de les blanques, i uns moviments una mica artificiosos de les negres per aconseguir el mat amb un cavall i un pegàs. En el registre adjunt es mostren alternatives (entre parèntesis) als tres moviments erronis de les blanques; només una d'aquestes rectificacions és suficient per evitar el mat.

Veieu també

Traduccions

Totes les peces i peons dels jugadors que són sobre el tauler, sense comptar les que ja han estat capturades i que per tant, són fora del tauler.

• El jugador que tingui més peces i/o peons (o que les seves peces i peons sumen més punts de valoració) té avantatge material.
• Si ambdós bàndols estan igualats, hom parla d'igualtat de material.
• Hom diu guanyar material o perdre material quan un jugador passa a tenir avantatge material, i per tant l'altre, desavantatge material.

Veieu també

Traduccions

En un final, quan tots els peons han estat capturats, i a un bàndol li queda només el Rei, en tant que l'altre no té peces majors:

• Si el jugador amb més material només té el Rei solitari, o amb una Peça menor, o bé un Elefant, no és possible el Mat, i es diu que el jugador té material insuficient, i la partida és taules.
• Si el jugador amb més material només té una peça mitjana (Pegàs) o dues peces menors, o una peça menor i un Elefant, o quan les úniques peces que li queden són Elefants, només existeixen rares i comptades posicions en què el mat és possible, però amb aquestes peces no es pot encaminar el Rei a una posició de mat.
  • Si la posició no permet vislumbrar el mat en cinc jugades també seria un cas de material insuficient, però es tractarà com a taules pactades, o, en cas contrari, si els jugadors no ho pacten, s'arribarà a taules per esgotant els moviments, aplicant la regla de les cinquanta jugades (cent moviments), o la regla de les setanta-cinc jugades (cent cinquanta moviments).

• Una peça major.
• Una peça mitjana (Pegàs) i una peça menor.

Veieu també

Traduccions

La capacitat efectiva d'una peca, o d'un conjunt de peces d'un jugador, per desplaçar-se al llarg del tauler. Molt relacionat amb el concepte d'espai.

En escacs per ordinador, aquest factor de vegades es mesura pel nombre de jugades legals disponibles per a cada peça, o nombre de caselles a les quals la peça pot arribar legalment.

Tenir espai.

Comparació de mobilitat màxima

Veieu també

Traduccions

Una combinació en què dues peces treballen conjuntament de forma coordinada per fer una sèrie de xecs i escacs a la descoberta alternatius de tal manera que el rei rival és obligat a moure en cada jugada. És una tècnica d'atac molt potent, ja que en cada jugada l'escac a la descoberta pot permetre que la peça que no fa l'escac pugui capturar una peça o peó enemics sense perdre cap temps.

Veieu també

Traduccions

Mitja jugada. Cada jugador fa un moviment quan és el seu torn. La suma del moviment del blanc i del moviment del negre en cada torn, és una jugada.

Veieu també

Traduccions

Veure Salt de cavall.

Veieu també

Traduccions

Moviment que segueix una línia de l'Hexcaquer. Els hexcacs d'una línia són tots del mateix color: blancs, negres o de color.

Moviment que segueix la línia que talla els hexcacs en una diagonal entre dos vèrtexs oposats.

Es refereix als moviments que poden fer els Alfils.

Veieu també

Traduccions

Capacitat dels peons d'avançar dos hexcacs quan ho fan recte endavant per una columna.

Veieu també

Traduccions

Un moviment pel qual el jugador no té cap alternativa viable. També la promoció d'un peó en espera de promoció entra en la categoria de moviment forçat, doncs les regles no permeten un altre moviment.

El terme també es fa servir, per extensió:

• Un moviment que és l'únic que no implica un seriós desavantatge pel jugador que el fa.
• Una seqüència de jugades en les que els moviments d'un jugador són moviments forçats, com en mat forçat, o guanyar una peça de manera forçada.

Veieu també

Traduccions

Un moviment que no és permès per les regles dels escacs.

• En cas que durant una partida es descobreixi una moviment il·legal, cal que sigui immediatament rectificat.
• Si no es rectifica, i el moviment il·legal es descobreix més tard, la partida és nul·la, indistintament de les conseqüències directes del moviment il·legal.

  Es requereix el reconeixement del moviment il·legal per ambdós jugadors; aquest cas es pot donar per una mala interpretació de les regles per part dels jugadors, o si s'ha annotat la partida.

Veieu també

Traduccions

El moviment ortogonal es produeix seguint una fila de l'hexcaquer, bé sigui una columna o una fila oblicua.

El motiu per la denominació ortogonal és l'ortogonalitat del moviment respecto les arestes dels hexcacs. Però també fa referència a les coordenades cúbiques, considerant l'hexcaquer com a una projecció d'un cub, sent així les tres files d'un hexcac, una per a cada parella d'arestes oposades, tres diferents direccions en un cub, ortogonals entre elles. Veieu els dibuixos de les coordenades cúbiques, en el lloc web d'Amit Patel Red Blob Games.

Moviment que surt des d'un hexcac sortint per un dels seus costats, cap a l'hexcac del costat; el moviment pot continuar succesivament en la mateixa direcció.

Es refereix als moviments que pot fer el Roc (Torre).

Veieu també

Traduccions

Capacitat dels peons d'avançar tres hexcacs recte endavant per la columna, quan es troben situats en alguna de les posicions inicials dels peons en la cort, excepte en la columna central (la columna F); és indiferent si un peó ha estat mogut o no, i la capacitat la proporciona l'hexcac on s'hi troba.

• Les dues columnes dels flancs (columnes A i L) es troben fora de la cort i no tenen aquesta capacitat.

Posicions on els peons poden avançar tres hexcacs:

• En el flanc de Dama, columnes: E, D, C, B.
  • Blanques: E7, D6, C5, B4.
  • Negres: E21, D22, C23, B24.
• En el flanc de Rei, columnes: G, H, I, K.
  • Blanques: G7, H6, I5, K4.
  • Negres: G21, H22, I23, K24.

Justificació

• El moviment permet als peons posicionar-se prop de la línia mitgera en el seu primer moviment; els més endarrerits són els de les columnes B i K, però després del moviment triple queden només a un moviment d'aquesta línia, mentre que altres poden excedir la línia en el segon moviment.
• En la columna central (F) no és permès el moviment triple, per evitar l'aventatge d'ocupar l'hexcac central (F14) —la línia mitgera— en el primer moviment de les blanques.
• Els peons de les columnes dels flancs A i L ja es troben avançats respecte les posicions dels altres, i són un hexcac més pròxims a la promoció que la resta.

Veieu també

Traduccions

Denominació del jugador que mou en segon lloc, fins i tot encara que les seves peces, sempre anomenades les peces negres siguin de vegades d'un altre color (normalment, fosc).

De manera similar, les caselles fosques de l'escaquer són anomenades les caselles negres, hexcacs negres, en un hexcaquer, a despit del fet que no siguin literalment negres, però sí foscos.

• Es parla de negre en contraposició a blanc tant per les peces, com per les caselles. El tercer color dels hexcacs d'un hexcaquer s'anomena color, en contraposició al blanc i el negre.

L'Alfil que mou pels hexcacs negres, sovint s'anomena l'Alfil negre.

Veieu també

Traduccions

La notació algebraica és un sistema de notació d'escacs que es fa servir per transcriure les jugades de manera que puguin ser reproduïdes amb tota precisió posteriorment. La notació per a C'escacs és una extensió de la notació algebraica (AN), que anomenem CTL-AN, pel seu ús de coordenades CTL. La notació alternativa CTL-FAN (Columns and Transversal Lines - FAN, Figurine Algebraic Notation), fa servir els caracters Unicode específics per a les peces d'escacs, en comptes de lletres identificatives.

El formalisme es concreta encara més en el format per l'intercanvi de partides per a les computadores, CTL-PGN (Columns and Transversal Lines - PGN, Portatil Game Notation), on es requereix afegir unes etiquetes identificatives de la partida, i s'admeten moltes altres opcionalment per agregar informació addicional. Però les etiquetes també permeten incorporar informació funcional, com la situació prèvia d'una partida que es renauda, fent servir la notació PDTL - Position Description by Transversal Lines (descripció de la posició fent servir linies transversals) una notació molt similar a la notació FEN (Forsyth-Edwards Notation).

No és un nom notació algebraica particularment adecuat, per no tenir relació alguna amb l'àlgebra, però per tradició s'ha mantingut el nom.

Veieu també

Traduccions

Fase inicial de la partida, en què es defineixen les tàctiques dels jugadors. Principalment el jugador busca el desenvolupament d'algunes peces, i controlar espai, sobretot del centre i la seva zona.

Veieu també

Traduccions

Deixar el contrincant sense la possibilitat de fer cap jugada legal, la qual cosa significa que la partida acaba immediatament, amb una victòria per la mínima; el jugador ofegat, que ha quedat sense moviments, guanya un punt, i el seu oponent dos.

Valoració

• Victòria per la mínima de les blanques (ofeguen a les negres):
  2-1
• Victòria per la mínima de les negres (ofeguen a les blanques):
  1-2

Veieu també

Traduccions

Cadascuna de les fitxes que intervenen en el joc, blanques i negres.

En C'escacs es diferèncien:

• Figures: Rei, peces majors, peces mitjanes i peces menors.
• Tropa: Peons i elefants.

Veieu també

Traduccions

Les figures més potents de C'escacs; amb el Rei i una d'aquestes peces es pot fer escac i mat a un Rei solitari.

• Dama.
• Víbria (Drac).
• Roc (Torre).

Veieu també

Traduccions

Les figures de menor potència en C'escacs. Tenint només el Rei i dues d'aquestes peces no és possible fer escac i mat a un Rei solitari.

• Alfil.
• Cavall.

Veieu també

Traduccions

En C'escacs les figures, a més de peces majors i peces menors, inclou les peces mitjanes. L'única peça mitjana és el Pegàs.

Amb el Rei, una peça mitjana i una menor es pot fer escac i mat a un Rei solitari.

Veieu també

• Peça.
• Peces majors.
• Peces menors.
• Tropa.

Traduccions

Peça capturada per l'oponent què és susceptible de ser recuperada amb la promoció d'un peó. Totes les figures excepte el Rei són recuperables, però per alfil s'aplica la regla que no permet a un jugador tenir en joc mes d'un alfil de cada color:

• Dama.
• Víbria (Drac).
• Roc (Torre).
• Pegàs.
• Cavall.
• Alfil, només si és del color de l'hexcac on es produeix la promoció.

• El Rei no és recuperable. El Rei no es captura; si el Rei no té manera d'evadir-se d'una amenaça, és escac i mat, i el jugador perd la partida.
• Un Alfil només és recuperable per al mateix color que era quan va ser capturat. No es permès tenir en joc més d'un alfil del mateix color; podem pensar en els tres alfils com a tres figures diferents.
• La tropa no és recuperable, ni els peons, però tampoc els elefants.

Veieu també

Traduccions

El Pegàs és una peça que pot moure indistintament com l'Alfil, o amb el salt del cavall. Això li permet no tenir la debilitat de color de l'Alfil. És una peça amb potència superior a les peces menors pero inferior a les peces majors, motiu pel que es considera l'única peça mitjana de C'escacs.

Valoració

• Amb el Rei, un Pegàs i una peça menor es pot fer escac i mat a un Rei solitari. Això justifica la seva classificació com a peça mitjana.
• La Dama és preferible contra el Pegàs, però la Víbria (Drac) ho és contra el Roc (Torre).

Notació

La lletra distintiva del Pegàs és la G.

El nom

El nom del Pegàs va ser triat pel seu comportament a l'hexcaquer. De la mateixa manera que l'Alfil modern va prendre inicialment el nom de missatger o corredor, per la seva capacitat de desplaçar-se pel tauler, el Pegàs té la capacitat de situar un Cavall ràpidament en una posició llunyana; en realitat una peça més potent que un Cavall, però justament amb la velocitat d'un Alfil, d'un missatger o un corredor. El nom, doncs, resultava obvi: un cavall volador.

També s'ha d'entendre que, en el tauler hexagonal, el Cavall és una peça lleugerament més potent que l'Alfil; la combinació és una peça encara més potent, però, a més a més, de l'Alfil incorpora la velocitat que es la gran debilitat del Cavall en un tauler de la mida de C'escacs.

Veieu també

Traduccions

El Peó és la peça mínima, amb desplaçament ortogonal en les tres direccions endavant, i captura en diagonal, també endavant, en dues direccions. S'ha de destacar que és una peça amb moviments diferents per al desplaçament i la captura.

El Peó sempre avança endavant; quan un peó arriba a l'últim hexcac d'una columna es produeix la promoció del Peó, sempre que n'hi hagi disponible una peça recuperable.

• Quan un peó arriba a l'últim hexcac d'una columna, però no n'hi ha disponible una peça recuperable, el peó queda en la situació d'espera de promoció; en el moment de ser capturada una peça recuperable la promoció es produeix de manera forçosa, consumint el torn del jugador. La situació d'espera de promoció és força extraordinària.

Els moviments del Peó són sempre endavant, en els tres sentits ortogonals que permet l'hexcac on es troba posicionat. Si el moviment és recte endavant per la mateixa columna, es pot fer un moviment doble, avançant dos hexcacs.

• En les posicions inicials dels peons en la cort aquest moviment pot ser triple, excepte en la columna central (F). Tampoc és possible en les columnes A i L dels flancs externs a la cort, on, en realitat, els peons ja tenen posicions avançades en un hexcac respecte de la resta.

El Peó captura en un moviment diagonal cap a qualsevol dels dos hexcacs diagonalment davant de l'hexcac on es troba posicionat, hexcacs del mateix color.

• Quan un Peó fa un moviment doble, o triple, si passa de llarg per un hexcac on podia haver estat capturat per un Peó de l'oponent, en el següent moviment pot ser capturat com si hagués estat en aquest hexcac; aquesta captura s'anomena captura al pas.
• Quan un Peó es troba enfrontat a un peó de l'oponent en la mateixa columna i hexcac consecutiu, de manera que li impedeix avançar per la columna, si fa un moviment esquiu, ortogonal oblic, canviant de columna, el peó en el següent moviment pot ser capturat ortogonalment pel peó de l'oponent amb qui hi era enfrontat. Aquesta captura ortogonal excepcional s'anomena Captura del peó esquiu.

Valoració

El Peó representa l'unitat en l'escala de valoració. Junt amb l'Elefant constitueixen el gruix de les peces que s'anomena la tropa.

Notació

La lletra distintiva del Peó és la P, però és l'única peça que generalment s'obvia el seu ús, quedant implícit.

Veieu també

Traduccions

Un peó que ha arribat a la meitat del tauler del rival (la catorzena línia o més). Un peó avançat pot ser feble si hi ha sobreexpansió, quan necessita suport i és difícil de defensar, o bé fort si molesta el rival limitant la seva mobilitat.

Veieu també

Traduccions

Peó que ha arribat a l'últim hexcac d'una columna, peró no n'hi ha una peça recuperable capturada per fer la promoció.

El Peó haurà d'esperar, sense retirar-se de l'hexcaquer, fins que sigui capturada una peça vàlida per la promoció; quan l'oponent captura una peça vàlida, la següent jugada és un moviment forçat que es limita únicament a la promoció del peó, sense permetre al jugador el moviment de cap peça. El peó en espera, quan promociona, consumeix el torn del jugador.

• El peó queda en espera, sense utilitat en el joc, degut a la seva posició avançada en l'últim hexcac de la columna.
• Si n'hi ha un peó en espera a la promoció, en ser capturada una peça recuperable, la promoció és obligatòria en el següent moviment, sense permetre cap altra acció, a més de fer efectiva la promoció; es pot dir, que es perd un torn.

Un peó en espera a la promoció podrà ser capturat de la mateixa manera que qualsevol altra peça. De fet, si el peó no es troba en la columna central, tindrà un moviment possible canviant la columna en què es troba posicionat, però seguirà sent un peó en espera, excepte existir disponible un alfil del color del nou hexcac. Un peó en espera no té cap moviment de captura.

Veieu també

Traduccions

Un peó, que es troba oposat a un peó de l'oponent en la mateixa columna i hexcac consecutiu, de manera que li impedeix avançar per la columna, es diu que fa un moviment esquiu si fa un moviment oblic ortogonal, canviant de columna, i evitant l'oposició del peó de l'oponent.

Veieu també

Traduccions

Veieu Filera de peons.

Estructura de peons, posicionats en una línia obliqua de manera que, des del primer, de qui depèn la defensa de l'estructura, es defensen un a un.

No és una estructura gaire efectiva, ja que no presenta grans impediments a l'adversari, fora d'una fila oblíqua de cada dos, i les línies del color de l'estructura, quedant les línies dels altres dos colors sense afectació. Per descomptat, també ocupa les columnes on hi són els peons.

Veieu també

Traduccions

Terme usat principalment en escacs per ordinador per indicar un moviment d'un dels dos bàndols. Un ply seria equivalent a mitja jugada, o un moviment.

Veieu també

Traduccions

Posició que és conseqüència d'un moviment no permès per les regles o d'una posició de començament incorrecta.

• En cas de descobrir-se una posició inicial incorrecta, la partida s'ha d'iniciar de nou.
• En cas que durant una partida es descobreixi un moviment il·legal, cal que sigui rectificat.
• En cas de descobrir-se posteriorment un moviment il·legal en una partida finalitzada, la partida es considera nul·la.

Veieu també

Traduccions

El Príncep va ser una peça de C'escacs en el seu inici, quan n'hi havien dos per jugador, però encara no n'hi havien Elefants. El seu moviment era el mateix que per al Rei, però la diferència era que no tenia regalia.

Presència en els inicis de C'escacs

Els plans eren introduir quatre, però es començà amb dos prínceps; també existia l'idea de dotar aquesta peça de regalia, com els prínceps obtinguts per promoció en els Escacs de Tamerlà.

Quan es va contactar amb Dave McCooey, en els inicis del disseny del joc, ja ens advertí que era una peça potent; això, ja inicialment ens va fer descartar l'opció d'introduir quatre peces, deixant la decisió de les altres dues peces per més endavant. L'experiència ens va fer adonar que, a més a més, era una peça molt lenta per la gran mida de hexcaquer, un problema que llavors ja hi erem també abordant pels peons, i més tard ho vam fer pels cavalls.

En la pràctica la peça, lenta entre peces ràpides potents, només era útil per la defensa del Rei i la cort, provocant situacions que requerien de grans simplificacions, intercanviant moltes peces per desenvolupar la partida; sovint gairebé totes les peces menors i mitjanes. No ens agradava el caire que prenien aquestes partides, i es van començar a plantejar alternatives als prínceps, sense mai arribar a plantejar la qüestió de la regalia, perquè l'únic que faria seria augmentar el valor de la peça.

La peça es va substituir per l'Almogàver, i finalment per l'Elefant, deixant el nom d'Alabarder com a alternativa al nom d'Elefant.

Veieu també

Traduccions

Recuperació d'una peça capturada, quan un peó arriba a l'últim hexcac d'una columna, i s'intercanvia el peó per una peça recuperable.

Es diu que es recupera una peça, perquè la peça recuperada ha de ser una peça anteriorment capturada per l'oponent. La peça recuperada ha de ser una Figura: Dama, Víbria (Drac), Roc (Torre), Pegàs, Cavall o Alfil, pero en el cas de l'Alfil, el color de l'Alfil recuperat ha de coincidir en color amb un Alfil capturat, i, per tant: Un jugador no pot tenir en joc dos Alfils del mateix color. Els Elefants pertanyen a la tropa, i no es recuperen.

La promoció és obligatòria, però en cas de no haver-ne cap peça recuperable, perquè no n'hi ha hagut captures o les captures s'han limitat a peons, elefants, o alfils d'un color diferent al color de l'hexcac on el peó promociona, el peó s'haurà d'esperar, sense ser retirat de l'hexcaquer fins que sigui capturada una peça vàlida per la promoció, una peça recuperable. Aquest peó en espera de promoció podrà ser capturat de la mateixa manera que qualsevol altre peça. De fet, si el peó no està en el vèrtex final, tindrà un moviment possible, i podria arribar a un hexcac d'un color pel que existeixi un Alfil capturat.

Quan n'hi ha un peó en espera de promoció, en el moment de produir-se la captura d'una peça recuperable, el peó promociona de manera automàtica i obligatòria, consumint el torn del jugador.

Regles de la promoció

• Quan un peó arriba a l'últim hexcac d'una columna:
  • Si existeix una peça recuperable, la promoció es produeix en la mateixa jugada, intercanviant el peó per una de les peces disponibles.
  • En cas contrari, si no existeix una peça recuperable, el peó queda en una situació anomenada en espera de promoció.
• Quan existeix un peó en espera de promoció:
  • Tan aviat com una captura deixi una peça recuperable disponible, en el següent moviment es produeix automàticament la promoció, consumint el moviment del jugador. No es deixen alternatives; només si existís més d'un peó en espera de promoció, el jugador podrà decidir quin peó promociona.
  • Si un peó en espera de promoció no està en la columna F, pot avançar a un hexcac d'un altre color, arribant a l'últim hexcac d'una altra columna. Pot existir un alfil recuperable disponible per aquest color, i llavors el peó s'intercanvia per l'alfil.

Veieu també

Traduccions

Veieu també

Traduccions

Acció d'una peça a través d'una altra. Una peça enfilada seria un cas concret senzill de raigs-X.

Veieu també

Traduccions

Característica que ostenta el Rei, fent que la partida acabi quan no pot evitar l'amenaça, en la situació d'escac i mat. Perd el jugador del rei amenaçat sense remei, i guanya l'oponent que l'amenaça.

Veieu també

Traduccions

El Rei és la peça més important del joc. Pot moure's en qualsevol direcció però només una casella a la vegada. Tanmateix, no pot posar-se en una casella en què podria ser matat per una peça rival.

Moviments especials

El Rei té tres moviments especials que, si no es troba en escac, pot fer en el seu primer moviment:

• El salt del Rei, un moviment de salt de cavall.
• L'enroc simple permet moure simultàniament al salt del Rei un Roc, sempre que sigui el seu primer moviment, quedant ambdues peces en hexcacs ortogonalment contigus.
• L'enroc doble permet moure simultàniament al salt del Rei ambdos Rocs, sempre que sigui el seu primer moviment, quedant totes tres peces en hexcacs ortogonalment contigus.

Amb el salt del Rei es pot capturar una peça de l'oponent, però no amb l'enroc.

Valoració

Si el Rei és amenaçat per una peça rival (escac), el jugador atacat ha de respondre a l'amenaça d'una de les següents maneres:

• Matant la peça rival.
• Posant una peça pròpia entremig de la peça rival i el Rei per protegir-lo, però no és possible si l'amenaça de l'atacant és amb un salt de cavall.
• Movent el Rei a un hexcac on no estigui amenaçat.

Si cap d'aquestes opcions no és possible, es tracta d'un Escac i mat, i el jugador que té el Rei en una posició de perill perd la partida.

Notació

La lletra distintiva del Rei és la K, preservant el nom de l'anglès (King) com el més internacional, i descartant la R, que es podria confondre amb el símbol del Roc (Torre).

Veieu també

Traduccions

Es refereix a la repetició d'una posició, amb les mateixes peces en joc en l'hexcaquer, i totes en les mateixes posicions. La repetició només es dona si també l'estat és el mateix, és a dir, la capacitat d'enroc de les peces, que es perd si alguna de les peces que hi participen ha estat moguda, i la disponibilitat d'una captura al pas o una captura del peó esquiu, moviments només disponibles inmediatament després del moviment del peó de l'altra bàndol que les fa possibles.

• La regla de les cinc repeticions estableix que una partida és taules si la mateixa posició es repeteix exàctament cinc vegades, no necessàriament consecutives.
• Tot i això, un jugador pot exigir taules si en el seu torn es repeteix la mateixa posició per tercera vegada; és l'anomenada regla de les tres repeticions.

Veieu també

Traduccions

El Roc (Torre) és una peça major que pot moure qualsevol nombre d'hexcacs en ortogonal però no pot saltar les altres peces. Aquesta característica de moviment ortogonal fa que en un hexcaquer regular, com el de C'escacs, el nombre dhexcacs que pot moure (mobilitat) augmenta en tant s'acosta al centre de l'hexcaquer, augmentant per tant la seva potència, fent-se màxima en l'hexcac central. Això és diferent en els escacs ortodoxos, on la peça té la mateixa mobilitat en tot l'escaquer.

Valoració

• El Rei i un Roc poden fer escac mat a un Rei solitari.
• El Rei i un Roc vencen un Rei i un Alfil, sense excepció.
• El Rei i un Roc vencen un Rei i un Cavall, excepte un petit nombre de casos (0.0019 %) en què es produeix taules per escac continu.
• El Rei i la Dama no vencen un Rei i un Roc: 4.3 % de les posicions són taules per escac continu, i un 37.2 % són taules (no s'assoleix el mat).

Notació

La lletra distintiva del Roc (Torre) és la R. S'accepta com a lletra alternativa la T.

Origen

Es considera un nom arcaic per la Torre d'escacs, tot i que probablement és més correcte i adecuat; en C'escacs es prefereix el vocable Roc. En persa Rukh significava carro, de la mateixa manera que en el anterior chaturanga indi, on tenia el nom Ratha. Els carros de guerra perses estaven fortament blindats, amb un conductor i almenys un portador d'armes a distància, com un arquer. Els laterals dels carros es construïen de manera que semblessin petits edificis de pedra fortificats mòbils, la qual cosa causava terror en el camp de batalla. Així, en el Xatranj medieval, la torre simbolitzava un carro, però les figures eren abstractes i el significat original es va perdre.

Del llatí medieval rochus, entès com a fortalesa, i deprés com a torre, En en italià rocco té sonoritat semblant a rocca, que en italià significa fortalesa, i arriba al francès com a Tour. La representació de la figura, en Europa dona lloc a generalitzar la paraula Torre en molts idiomes, i es perd la paraula Roc que encara es preserva com arcaica i obsoleta en català, el mateix que la paraula Roque en castellà. En anglès es va transliterar com a Rook, i només els profans al joc l'anomenen Castle. El significat original de carro de guerra ha quedat perdut en el temps, però en el segle XI trobem una representació de quadrigues pels Rocs en els anomenats Escacs de Carlemany; també podem veure en les peces de l'illa de Lewis com la representació dels Rocs encara no tenia forma de castell. A Europa, el castell o torre apareix per primera vegada en el segle XVI (1550), com una torre a lloms d'un elefant en el poema Ludus Scacchia de Marco Gerolamo Vida, italià que escrivia en llatí. Amb el temps, l'elefant va desaparèixer i només es va utilitzar la torre com a peça.

Així i tot, queda constància del significat de roques com a carros, en l'existència de les Roques del Corpus de València, carros de tracció animal per representar entremesos damunt la seva plataforma. A València es construiren en 1413, per la visita del rei Ferran d'Antequera, existint també constància de despeses per la construcció de roques en 1402 amb motiu de l'entrada a València del rei Martí I.

Altres idiomes han incorporat diferents paraules per aquesta peça; en portuguès, a l'edat mitjana s'en va associar amb el Roc, l'au mitològica, però posteriorment també es va adoptar l'interpretació generalitzada a Europa, on només l'anglès ha preservat la veu Rook, acceptant també Castle. Això és a l'inversa de català i castellà, on la paraula arcaica Roc, Roque en castellà, s'accepta, però en els escacs ortodoxos es prefereix Torre; en C'escacs es prefereix el vocable Roc, paraula específica incorporada a l'idioma. Alguns idiomes, com ara el rus o l'armeni, l'anomenen vaixell, sense saber-se exactament l'origen d'aquesta nomenclatura, però sembla coincidir amb la nomenclatura d'algunes zones de l'Índia, i indicaria la introducció del joc per camins diferents, probablement directament de Pèrsia, o Bizanci. En altres llocs de l'Índia, pel Roc es fa servir el nom elefant, clarament degut a la potència de la peça, fent servir el camell per representar l'Alfil, una peça més modesta.

Veieu també

Traduccions

Roc situat en el flanc de Dama en la seva posició inicial.

Veieu també

Traduccions

Roc situat en el flanc de Rei en la seva posició inicial.

Veieu també

Traduccions

Quan un jugador entrega material a canvi d'altres formes d'avantatge, com ara espai, desenvolupament, o atac. Un sacrifici a l'obertura és anomenat gambit.

Veieu també

Traduccions

Moviment propi del cavall; el moviment també el poden fer la Víbria i el Pegàs, així com el Rei en el seu primer moviment.

• De manera anàloga, també pot ser definit com a un moviment ortogonal, seguit d'un de diagonal; en qualsevol cas, es pot observar que el color de l'hexcac de destí és diferent de l'hexcac d'origen del moviment.

Veieu també

Traduccions

Salt de cavall que pot fer el Rei en el seu primer moviment, si no està en escac. Amb aquest movimient li és permès al Rei capturar una peça de l'oponent.

Veieu també

Traduccions

Estratègia consistent en forçar el canvi de peces d'igual valor. Es pot usar, defensivament, per reduir la força d'un atac del rival, o també, quan hom té l'avantatge, per incrementar-la, o bé per reduir el contrajoc de l'oponent. També pot ser una via per assolir les taules, o un intent de guanyar la partida de banda de jugadors que siguin especialment bons jugant finals en posició simplificada.

Veieu també

Traduccions

Situació en què una peça té massa obligacions defensives. Una peça sobrecarregada pot ser de vegades desviada, o obligada a abandonar alguna de les seves tasques defensives.

Veieu també

Traduccions

Posició en què un jugador ha mogut una peça o grup de peces (normalment peons) massa lluny de la resta de les seves peces, de manera que són difícils de defensar.

Veieu també

Traduccions

Veieu Hexcaquer.

S'anomena taules a un resultat d'empat entre els jugadors en una partida. Es produeix:

• Per material insuficient, limitat als casos on no és possible el mat. Els casos que només permeten mat en determinades posicions, poden acabar com a taules pactades, o bé per esgotament de moviments.
• Per acord entre els jugadors, en el que s'anomenen taules pactades.
• Per esgotament de moviments, aplicant la regla de les cinquanta jugades o la regla de les setanta-cinc jugades.
• Per repetició de la posició, aplicant la regla de les tres repeticions o la regla de les cinc repeticions. Les repeticions, quan no són consecutives, poden no ser evidents, i no existeix mecanisme de comptatge, però les tècniques automatitzades (ordinadors) permeten el càlcul interactiu, aplicant una funció de hash a la posició, i comparant-la molt ràpidament amb totes les posicions anteriors de la partida per obtenir un comptatge de repeticions.

Valoració

Ambdós jugadors reben un punt:
1-1

Veieu també

Traduccions

Veieu també

Traduccions

Permet registrar una posició específica del tauler, i el seu estat. Consta de sis components, tots sis escrits en una única línia, separant-los amb espais:

1. Posicionament de les peces: cadena escrita entre barres obliqües.
   • Cada element se separa amb una línia obliqua del següent.
   • Es comença per la línia vint-i-vuit de l'hexcaquer, de manera descendent.
   • Cada línia es numera, separant el número del contingut amb dos punts.
   • S'escriuen els valors de cada hexcac, per ordre: T,P,A...L,X,Z.
     • Els hexcacs buits s'indiquen amb un dígit, que representa el nombre d'hexcacs buits consecutius.
     • Les peces amb la seva lletra identificativa, amb majúscules per les blanques, i minúscules per les negres.
   • Les línies sense peces s'ometen; això es pot fer per estar numerades les línies.
2. Turn: w si és el torn de blanques, b si ho és de les negres
3. Estat dels enrocs i salts de rei: Fins a tres caràcters en majúscules per les blanques: RKR, RK, KR, R, -. Anàlogament, a continuació, fins a tres caràcters en minúscules per les negres. Com a mínim obtindrem dos caràcters, un per les blanques, i un altre per les negres.
4. Hexcac per la captura al pas o del peó esquiu: Es donen tres casos diferents, i es farà servir un guió (-) quan no aplica cap dels tres.
   1. Pel peó esquiu és suficient indicant la coordenada de l'hexcac on es troba actualment posicionat el peó que es pot capturar.
   2. Per la captura al pas, després de la coordenada del peó, amb el símbol arrova (@) s'indica la columna en què es pot capturar.
   3. Si el moviment del peó ha estat un moviment triple, són dues les columnes on es pot capturar, i s'indiquen ambdues separades amb un guió (-).
5. Comptador de moviments (halfmove clock): Comença amb el valor zero, i s'incrementa en cada moviment que no sigui un moviment d'un peó ni una captura; quan es fa una captura o es mou un peó, el comptador torna a zero.
6. Número de jugada: Número de la jugada actual. Comença amb el valor u i s'incrementa després de cada moviment de les negres.

Ver también

Traducciones

Veieu Roc.

Veieu Doblar.

Veieu Roc de Dama.

Veieu Doblar.

Veieu Roc de Rei.

En els escacs es diferencien les peces menors i les peces majors, i en C'escacs, per analogia, també hi parlem de les peces mitjanes. A més, existeix una altra categoria: els peons. Els elefants no queden dins de cap d'aquestes categories, perquè les seves característiques de peça lenta i poc agressiva, i les estratègies de defensar i batallar amb els peons, són molt diferents de les relatives a les peces menors.

Sent els Elefants molt més propers a les característiques dels Peons, es defineix la categoria de la Tropa, que inclou els Peons i els Elefants. La Tropa comparteix l'estratègia bàsica de delimitar espai.

Per tant, les peces es classifiquen en dos grans grups: Tropa i Figures. La Tropa està formada per:

• Peons
• Elefants

Veieu també

Traduccions

La Víbria (Drac) és una peça que pot moure indistintament com el Roc, o amb el Salt del Cavall. Junt amb els Rocs i la Dama constitueix una de les peces majors de C'escacs.

Valoració

• Com a peça major, es pot fer escac i mat amb un Rei i una Víbria (Drac) a un Rei solitari.
• La seva potència és molt similar a la potència de la Dama: La Víbria (Drac) és preferible contra el Roc (Torre), però la Dama és molt millor contra el Pegàs.

Notació

La lletra distintiva de la Víbria (Drac) és la V (també en francès Vouivre). S'accepta com a lletra alternativa la W (Wyvern, en anglès o alemany).

El nom

En realitat el Drac de C'escacs és una Víbria, una femella de Drac. Usualment es fa servir el més familiar terme Drac, tot i ser la Víbria una bèstia ben coneguda en Catalunya, així com en altres llocs (Anglaterra, Gal·les...), però és una mitologia fantàstica medieval, i potser no tothom n'està interessat. Observar que una Víbria té només dues potes, en comptes de les quatre que en té el Drac.

Tres són els motius per incorporar la Víbria en comptes del Drac:

• La potència és comparable a la potència de la Dama, així que semblava convenient no prendre-li el protagonisme a l'única figura femenina del joc; ha estat preferible intruduir-ne un esser mitològic femení (a Catalunya es coneix com a una bèstia femella).
• Permet fer servir la lletra V distintiva per al Drac (Víbria), doncs la D és pròpia de la Dama.
• Una Víbria, amb només dues potes, és un esser més senzill de representar per a una figura més alta que ampla.

Veieu també

Traduccions

Veieu Escac.

• Zona de les blanques, el rombe: P7-F14-Z7-F0
• Zona de les negres, el rombe: P21-F14-Z21-F28

També es pot veure com a una restricció de la meitat de l'hexcaquer del jugador, concretant-la una mica als hexcacs més trascendentals.

Veieu també

Traduccions