Les regles són molt semblants a les dels escacs ortodoxes, adaptant els moviments a l'escaquer hexagonal (hexcaquer). També és cert que n'hi ha algunes diferències i noves peces, però aquest resum sintetitza breument els moviments en l'hexcaquer, les noves peces, i altres diferències específiques.
Rei i Dama blancs es posicionen en hexcacs blancs, i Rei i Dama negres prenen posicions en hexcacs negres
Un aspecte que pot despistar qui mai ha jugat a uns escacs hexagonals és que l'hexcaquer té tres colors; es requereixen tres alfils.
Cada jugador té 27 peces:
| Peça | Valor |
|---|---|
| Peó |
1 |
| Almogàver (elefant)
|
3 |
| Alfil |
5 |
| Cavall |
7 |
| Pegàs |
10 |
| Torre |
12 |
| Drac |
16 |
| Dama |
17 |
Únicament els dos peons dels flancs no es troben protegits.
La potència de l'alfil disminueix notòriament respecte dels escacs ortodoxos.
El peó també decrementa la seva potència respecte dels escacs ortodoxos.
Cada hexcac pertany a tres files diferents, cada fila travessant en línea recta l'hexcac per dues de les seves arestes. En total, des de un hexcac n'hi ha sis direccions diferents, dues per a cada fila.
Les direccions ortogonals corresponen a les direccions del moviment de les torres.
Tots els hexcacs d'una mateixa línia són del mateix color, però, a diferència d'un escaquer quadrat, els vèrtexs dels hexcacs d'una línia no s'hi toquen.
Cada hexcac pertany a tres línies diferents, cada línia travessant en línea recta l'hexcac per dos dels seus vèrtexs. En total, des de un hexcac n'hi ha sis direccions diferents, dues per a cada línia.
Les direccions diagonals corresponen a les direccions del moviment dels alfils; n'hi ha tres colors diferents, i s'en fan servir tres alfils, un per a cada color.
salta.
Es mostren els hexcacs intermedis que han de ser lliures per fer el moviment.
Moviment en les sis direccions ortogonals, per les files.
Moviment en les sis direccions diagonals, per les línies.
Sempre es manté en el seu color; en els escacs hexagonals l'alfil és una peça feble, notablement més feble que el cavall.
Es distingueixen dos moviments:
En total en té vint-i-quatre moviments possibles, però només en els dotze moviments de cavall simples hi pot capturar. Sempre canvia el color de l'hexcac destí respecte el color de l'hexcac d'origen, tant en els moviments senzills, com en el moviment doble de cavalcada.
Moviment en les sis direccions ortogonals i en les sis diagonals; mou tant per les files com per les línies.
Combina els moviments de la torre i l'alfil.
El cavall alat pot moure en diagonal, per les línies, o fer un moviment de cavall.
No pot fer el moviment de cavalcada.
Combina els moviments de l'alfil i el cavall.
Conegut de vegades com a arquebisbe 
La seva potència és menor a una torre.
El drac pot moure en ortogonal, per les files, o fer un moviment de cavall.
No pot fer el moviment de cavalcada.
Combina els moviments de la torre i el cavall.
Conegut de vegades com a canceller 
La seva potència es similar a la dama.
Pot moure un únic hexcac ortogonalment o diagonalment; en total dotze moviments possibles.
El rei pot fer un únic moviment de cavall:
Existeixen cinc hexcacs possibles, com a resultat del Salt del Rei.
En C'escacs existeix un moviment d'Enroc, però no es detalla en aquestes regles abreujades; es pot consultar en l'apartat de l'Enroc d'aquest lloc web.
El moviment dels elefants és com en els escacs orientals: en les direccions diagonals en davant o en darrera, o avançant un o dos hexcacs; sis moviments.
No pot moure en diagonal cap als costats, i ortogonalment només en davant. En total són sis moviments; els moviments de l'elefant dibuixen les quatre potes i la trompa.
És una peça força lenta, que permet construir estructures consistents de peons, i la seva potència podem dir que és considerablement menor a un alfil, però és cert que principlament degut a la seva lentitud i poca maniobrabilitat; la seva funció és donar soport als peons.
Els moviments del peó són diferents si captura o si fa un moviment a un hexcac buid; a més, existeixen moviments especifics per a algunes situacions.
És a dir: per a cada jugador n'hi ha vuit posicions des de les que un peó pot fer un moviment triple.
Cal considerar que la promoció és relativament més senzilla en C'escacs que en els escacs ortodoxos, i és per això que s'estableix una petita limitació. Sembla poc probable que no n'hi hagi cap peça capturada diponible per promocionar, però si arribés el cas, el peó quedaria sense promoció, amb els moviments limitats per la seva situació en l'hexcaquer, fins que n'hi hagi una peça disponible per promocionar; llavors, obligatòriament ho haurà de fer.
El moviment triple només es pot fer des de alguns hexcacs inicials, però el moviment doble es pot fer en qualsevol posició, i la captura al pas s'hi aplica.
Quan dos peons de diferent bàndol queden enfrontats, no queden retinguts, perquè en C'escacs els peons poden moure oblíquament. Però si un peó enfrontat amb un altre de l'oponent fa un moviment obliqu per esquivar-lo, pot ser capturat pel peó de l'oponent que ha esquivat.
Peça tocada, peça moguda
Les taules, o empat entre tots dos contendients, en un torneig representen 1 punt per a cada jugador, i es produeixen:
En C'escacs l'ofegat és una victòria per la mínima. Per això, si parlem de competició:
Tot i això, és força extrany trobar un cas d'ofegat en C'escacs.
En aquest enllaç n'hi ha un hexcaquer en format .SVG per a imprimir-lo. Es recomana imprimir-ho en format DINA-1, que pot fer-se dividint-lo en quatre parts DINA-3, per poder plegar-lo. La mida plegada en quatre parts es pot retallar, per deixar-ho en una mida una mica inferior a DINA-3, doncs per la proporció llarg-ample de l'hexàgon, es perd una mica de paper.
Imprimint en la mitad, en cuatro DINA-4, obtenim un hexcaquer per a peces miniatura, amb una mida d'hexcac d'uns 2.4 cm.
