Les primeres xerrades començaren amb les partides de Kasparov contra Deep Blue en 1996, i a arrel de llargues tertúlies amb Jaume Farràs a la localitat de Moià, Barcelona, explicant la tècnica dels ordinadors per jugar a escacs, doncs sóc informàtic. Les discussions començaren a versar sobre com fer els escacs més difícils
per a la màquina.
Bé, actualment semblen uns orígens amb molta ingenuïtat en front a les noves tècniques com les d'AlphaZero, però en aquell moment la màquina encara no havia guanyat definitivament a Kasparov, i la discussió tenia més sentit; com a informàtic, les discussions llavors centrades en la potència
de la màquina no eren suficients, i fer servir heurístics
sovint requereix traspassar coneixements dels experts als algorismes, un punt que comporta dificultats i deficiències. Avui dia la màquina adquireix aquests coneixements per aprenentatge, i justament jocs com els escacs han estat problemes molt adequats per consolidar avenços en aquest camp; hauriem de ser conscients que també les habilitats humanes s'han d'anar desenvolupant en tant les màquines incorporen avenços, i els jocs són un camp molt adequat per desenvolupar certes habilitats.
Començaren les idees per a C'escacs quan una petita investigació em va dur al descobriment
dels escacs hexagonals de Gliński, i les primeres proves les vàrem fer amb un tauler de cartró que vaig construir. Així començaren els nostres primers passos pel món dels escacs hexagonals. La geometria hexagonal augmentava l'espai de cerca significava, i encara es podia augmentar més fent un tauler més gran... i si algunes peces incorporaven més moviments també ajudaria; ja coneixíem els escacs de Capablanca, i les peces del Canceller i l'Arquebisbe.
Finalment, en l'any 2007, es materialitzaren les xerrades i les idees en un tauler de cartró, i comencem les primeres partides amb una versió primitiva de C'escacs, que inicialment feia servir una peça denominada Príncep, amb els mateixos moviments que el rei, però sense regalia. Per a aquesta primera versió va existir un programa amb un Applet Java per provar els moviments, desar i visualitzar les partides des d'un lloc web a Geocities (servei que Yahoo! tancà), on també hi eren les regles publicades.
Ja hi teníem la primera versió del joc i de la pàgina Web quan vàrem contactar amb Dave McCooey, que va escoltar molt amablement les nostres idees. Els seus comentaris van ser de gran ajuda per a acabar de definir el disseny inicial de C'escacs, particularment els moviments dels peons, que encara no s'havien acabat de definir. Conseqüència d'aquestes converses per email el peó va quedar definit amb l'opció d'avançar pasos dobles, i triples en els hexcacs de sortida; molt més tard també es va incorporar la cavalcada pel cavall, una decisió difícil, però que clarament necessària per motius similars als del moviment dels peons.
McCooey també ens va criticar altres dos punts, que no vam canviar immediatament, doncs havíem de madurar-los:
- La peça del Príncep, que fèiem servir a les primeres versions, ens advertí que que era una peça molt potent. A més, en el tauler de 169 hexcacs resultava molt lenta. El seu diagnòstic era absolutament encertat, i era el punt feble del joc. Encara no tenien alternativa, però la necessitat era reforçar la potència dels peons, que no podien construir cadenes sòlides. Veient que era una peça de poca utilitat, quedà a banda l'idea original d'afegir alguna mena de Regalia, com en els escacs de Tamerlà, i vàrem començar a pensar en alternatives. També varem fer alguna prova afegint-li el moviment de cavall, i anomenant a la nova peça Lleó, però el cavall també patia d'un problema de velocitat; afegir més potència a la peça no era l'objectiu i la problemàtica amb els peons no es resolia.
- També va criticar l'enroc, doncs ens va dir que no aportava res. En realitat aquesta crítica va fer que més endavant s'incorporés també el Salt del Rei, origen de l'enroc, tant en els escacs ortodoxes com en C'escacs, doncs la idea va sorgir de l'existència històrica d'aquest moviment. Amb la incorporació del Salt del Rei fem una picada d'ull a la història dels escacs, incloent-hi la referència a l'antic Salt del Rei dels escacs europeus, i l'existència d'ambdós moviments deixa més evident la funció principalment evasiva. Efectivament, no tenia sentit obligar a un enroc, però el moviment de la Torre, en alguna ocasió, pot representar una defensa addicional. Junt amb el Salt del Rei vàrem incorporar l'enroc doble, que permet a un jugador avançar moviments en una posició defensiva, però també a un jugador amb un avantatge tàctic li podria arribar a permetre un posicionament agressiu, connectant amb un moviment totes dues Torres en una columna, tot i que no és ni la seva funció ni l'objectiu d'aquest moviment.
L'Applet de Java va tenir èxit i se'm va sol·licitar repetidament incorporar un motor que permetés jugar partides contra la màquina; desgraciadament l'Applet només estava pensat per a forçar els moviments vàlids i era necessari reescriure la programació, i tampoc teníem temps per dedicar-hi al projecte.
Dave McCooey va realitzar l'anàlisi de jugades finals en l'escaquer de 169 caselles, confirmant que dos cavalls no poden fer mat a un rei solitari, i també l'anàlisi de jugades finals del Príncep, peça que en C'escacs ara ja s'ha descartat.
Una altra aportació de McCooey va ser referent a la notació, cridant-nos l'atenció sobre el nom de les columnes, suggerint-nos fer servir per a les columnes centrals els mateixos noms de les columnes de Gliński, ampliant les columnes a esquerra i dreta, però deixant la lletra F per a la columna central. Aquest punt el vaig trobar molt interessant, però la notació de Gliński és problemàtica, i vaig observar que numerant les línies i avançant la numeració per les columnes de dos en dos la notació era molt més coherent. Aquesta notació sorgí espontàniament, i investigant posteriorment trobàrem referències a aquest sistema de coordenades, òbviament ja inventat, tot i que es fa servir molt poc, excepte en àmbits tecnològics, donada la seva idoneïtat.
A l'any 2008 adquirí un Omega Chess (complicat d'aconseguir a Espanya). Aquesta variant dels escacs és interessant, i incorpora una peça anomenada Campió. Vàrem fer algunes partides de C'escacs fent servir una adaptació hexagonal d'aquesta peça en lloc del Príncep, però resultava enutjosa pels salts diagonals i, possiblement perquè no érem molt versats a l'Omega Chess, ens era de poca utilitat. Fer algunes adaptacions per obtenir uns moviments més senzills que el Campió resulta quasi un requisit per fer-la servir en partides d'escacs hexagonals. Vam anomenar-la llavors Almogàver, però tampoc era la peça que necessitava C'escacs.
L'alternativa definitiva va arribar amb els Elefants, just la peça que volíem, que vàrem adaptar d'els escacs orientals (birmans) investigant en l'història dels escacs, i tot trobant que el Sittuyin encara es juga avui dia. Aquesta peça permet la construcció de cadenes de peons, que sempre havia estat el nostre objectiu (tot i que potser no sempre l'havíem tingut clar). El nom d'Elefant presenta inconvenients en alguns idiomes, destacadament en Àrab i en Rus, doncs s'anomena Elefant a l'Alfil, per motius històrics. En aquests idiomes el nom Alabarder ens ha semblat el més adequat i coherent.
El joc quedà finalment definit en 2018, tot i que no va ser publicat en el lloc web fins a 2022, una vegada exhaustivament provat, i confirmats tots els canvis; un altre canvi incorporat ha estat la posició del Drac, ara definitivament anomenat Víbria, tot i que el nom de Drac es segueix acceptant. Aquest canvi de posició fa que la peça no tingui debilitats en les obertures, retarda la seva participació en el joc de manera positiva, i desplaça endavant els Alfils, dotant-los de més facilitat de moviment a l'inici del joc.
Referent a les primeres aspiracions
de fer uns escacs difícils
per a la màquina, potser no té gaire sentit avui dia, però sí podria ser una nova manera
de jugar als escacs, si la ajuda
de la màquina és un factor més, i les persones dirigim l'estratègia de la màquina. Això ja seria un joc pràcticament diferent dels escacs, on els jugadors assistits tindrien habilitats diferents de les que pot tenir un jugador d'escacs d'avui dia, i probablement el joc de C'escacs no és encara suficientment complex per a un desafiament d'aquesta mena... però tinc un nou projecte d'una ampliació de C'escacs a un joc virtual, que es jugaria només en ordinador. Difícilment en taulers reals, doncs es requeririen vint-i-sis hexcaquers de C'escacs! (això són 4_394 hexcacs). Els amants dels jocs d'estratègia farien bé de recordar que els escacs són el rei.
