castellano
english
C'escacs

C'escacs

Escacs hexagonals de 169 escaquers

C'escacs és una variant gòtica dels escacs hexagonals de Glinski.

Introducció

Al llarg dels anys s'han proposat diverses variants amb escaquers de forma hexagonal (les caselles o cel·les comunament denominades hexes). La més popular de totes és els Escacs Hexagonals que fou inventat a 1936 per Wladyslaw Glinski, de Polònia.

C'escacs És una ampliació de la grandària del tauler i s'introdueixen noves peces, una mena de variant hexagonal dels escacs de Capablanca.

El moviment de captura dels peons, fonamental diferència entre els Escacs hexagonals de Glinski i la variant dels Escacs Hexagonals de Dave McCooey segueix la línia d'aquest últim capturant amb moviment diagonal, però s'incorporen nous moviments de manera que els peons tenen major grau de moviment i poden accedir a les columnes laterals a pesar de la seva disposició inicial, idèntica a la dels escacs hexagonals de Glinski.

El problema dels peons a les variants hexagonals d'escacs és que generalment no incrementa la seva mobilitat respecte a la versió d'escacs ortodoxa, mentre que la resta de peces sí. En aquesta variant el peó està dotat dels tres moviments ortogonals endavant. Per a equilibrar una mica l'excessiu increment de mobilitat s'introdueix una nova regla de captura del peó esquiu.

La grandària del tauler és gran pel que fa al nombre de peons, el que es compensa amb la seva mobilitat més gran i amb dos almogàvers, peces lentes complementàries als cavalls. I és que els cavalls també pateixen de la grandària del tauler, i encara que la seva potència és equivalent als dels escacs tradicionals requereixen molts moviments per a travessar-lo (més de quatre de costat a costat). Curiosament (lògicament) això fins i tot es tradueix a una pèrdua de potència respecte als escacs hexagonals de Glinski, amb escaquer de dimensions menors (91 hexes), donat que dos cavalls no són capaços de fer mat a un rei solitari i en aquell si.

Com és habitual als escacs hexagonals, tres alfils cobreixen els tres colors dels escaquers. L'alfil és per aquesta raó una peça degradada i de molta menor potència que als escacs tradicionals, però no per això de menor importància si considerem el caràcter lent dels cavalls.

El Drac és una peça que pot fer tant els moviments de la Torre com els del Cavall. Aquesta peça ja la va introduir Capablanca amb el nom de Canceller als escacs ortodoxos, i a C'escacs fem servir la seva modalitat amb moviments hexagonals.

El Pegàs és una peça que pot fer tant els moviments de l'Alfil com els del Cavall. Aquesta peça també va introduir-la Capablanca als escacs ortodoxos, amb el nom de Cardenal. La modalitat amb moviments hexagonals de C'escacs és lleugerament més feble en comparació als escacs ortodoxos, donat que l'Alfil hexagonal és notóriament més feble.

El Almogàver té els moviments del Ferz i els del Dabbabah (màquina de guerra). Cap d'aquestes dues peces pot recórrer tot el tauler: el Ferz sempre es mou pel seu color, com l'Alfil, i el Dabbabah, degut a que fa salts de 2 en 2, es limita a cel·les parells o imparells segons la seva cel·la d'inici. En canvi l'Almogàver, en combinar ambdós moviments, té accés a totes les cel·les.

Els almogàvers (Vikipèdia) eren unitats paramilitars en forma de companyies d'infanteria lleugera de la Corona d'Aragó. El seu protagonisme històric l'aconseguiren amb la creació de la Companyia Catalana d'Orient (Magna Societas Catalanorum), una compayia de mercenaris creada per Roger de Flor al segle XIV.

Altre detall interessant és l'enroc. En aquest moviment el rei fa un moviment de cavall, és a dir que combinem el concepte modern d'enroc amb el moviment històric del Chaturanga, el més antic dels escacs coneguts, que permetia al rei fer un únic moviment de cavall al llarg d'una partida. A diferència dels escacs ortodoxs l'enroc rarament es fa servir a una partida i és anecdòtic, encara que arribat el cas pot resultar útil.

Les partides de C'escacs són extremadament llargues, difícilment menys d'una hora i és habitual que s'allarguin més de tres.

Disposició inicial de les peces
Moviment ortogonal
Un moviment al que una peça es trasllada d'una cel·la hexagonal a altra contigua per un dels sis costats. A un moviment ortogonal la cel·la contigua a la que ens desplacem sempre és de diferent color.
Moviment diagonal
Un moviment al que una peça es trasllada d'una cel·la hexagonal a una altra seguint la línia recta que connecta els seus vèrtexs (*). Als moviments diagonals la cel·la a la que ens desplacem sempre té el mateix color.

*A aquest moviment són indiferents les possibles peces que existeixin a esquerra o dreta de la línia que uneix ambdues cel·les, i no impedeixen el moviment.

Pels gràfics he fet servir el joc Alfarie Variant Chess Grafics, i en concret per l'Almogàver he pres l'imatge de ministre.